No ha passat
Ho heu vist en directe, ho heu seguit a les xarxes socials, ho heu llegit a La Vanguardia però no ha passat. Els seguidors de Trump no han caminat sobre Washington, Trump no els ha fet cap crida a baixar per l’avinguda de Pensilvània i no han assaltat al Capitoli. Ho sé perquè ho he llegit a Twitter. Jo que sóc un ciutadà ben . . .
L’any de l’exponent
Si entenguéssim bé la funció exponencial el món seria un lloc millor.
“Els grans problemes de l’espècie humana venen de la nostra incapacitat per entendre la funció exponencial”. Amb aquesta frase el físic Albert A. Bartlett resumia la dificultat que tenim a l’hora de preveure les conseqüències a llarg termini d’accions insignificants que tenen un efecte cumulatiu. Que som uns incompetents . . .
L’any de la dada
A Amazon hi podeu comprar una biografia d’Obama escrita amb IA.
“Necessito una apocalipsi o, com a mínim unes vacances”. Amb aquesta frase comença la novel·la de “L’any de la plaga” (2010) de Marc Pastor. Un dels millors inicis de llibre que recordo i des de gener una veu dins del meu cap. Vist des del 2020 el llibre resulta estranyament premonitori: una invasió que arriba d’Àsia que es comença . . .
L’estat contra Darwin
És Silicon Valley un ecosistema darwinià on els usuaris seleccionen els guanyadors? O és a l’inrevés?
A la base de l’evolució de les espècies hi ha el procés de còpia-variació-selecció. El mateix procés el trobem en l’evolució de modes, idees, llenguatges i cultures, el mateix que trobem en l’evolució de les empreses. En els ecosistemes tecnològics de matriu digital es veu molt clar. L’exemple canònic és Silicon Valley. Les empreses hi . . .
Paradoxes essencials
Els membres del “precariat” són els més essencials en temps de confinament.
Diu la saviesa popular que la pandèmia ha digitalitzat les feines. Totes? No! Una colla d’irreductibles treballadors resisteix encara a la digitalització: els treballadors essencials. Treballador essencial és un l’eufemisme pandèmic que ha arrelat a l’hora de designar tot aquell qui no pugui passar a fer la seva feina darrera una . . .
Alfa beta media
A les competències de l’alfabetització digital els hem d’afegir les d’analitzar, reflectir i actuar en conseqüència.
El gener del 2018 els científics encarregats del manteniment del “Rellotge de la fi del món” el van avançar mig minut, deixant-lo a dos de l’hora fatídica. Ho van justificar per la “lamentable” incapacitat dels líders mundials a l’hora d’adreçar les amenaces existencials de la guerra nuclear i de l’emergència climàtica. El gener del 2019 . . .
Votar Parler
Les grans tecnològiques han tancat perfils fraudulents, han detectat xarxes de bots, han censurat grups extremistes i han marcat missatges com a enganyosos.
Parler, l’aplicació d’una desconeguda xarxa social, ha estat la més descarregada la darrera setmana. Ha superat les totpoderoses Instagram, Facebook, Youtube i TikTok i ha destronat el fenomen de la temporada “Among Us”. Les descàrregues es van multiplicar el cap de setmana del 7 de novembre arribant a pics de mig milió diàries. Parler . . .
Guanyaran Biden i els Simpson
La IA concedeix la victòria a Biden però no tan folgada com pronostiquen les enquestes.
Ara fa quatre anys escrivia en aquesta mateixa columna que l’endemà guanyaria Trump. Al cap de menys de vint-i-quatre hores Donald Trump es proclamava guanyador contra tot pronòstic. Contra tot pronòstic? No, el sistema d’intel·ligència artificial MogIA i el Simpson ja sabien que guanyaria. El MogIA ja havia predit amb èxit els resultats . . .
Aprenents
El valor de les ciutats és el seu espai, el seu temps i les interaccions entre els seus habitants.
Una ciutat és un espai, un temps i totes les interaccions que hi tenen lloc. De persones amb persones, de persones amb coses i de coses entre sí en el que hauria de ser una ciutat intel·ligent. Les ciutats son processadors eficients d’informació que afavoreixen l’intercanvi d’idees, l’especialització i les economies d’escala. Això les . . .
Matrioixca de confinaments
El confinament físic ha posat el focus també en el confinament econòmic. L’un i l’altre conformen el dilema salut envers economia.
De la mateixa manera que els humans ens adaptem a tot tipus de situacions també ho fan les paraules. Les paraules son mems, unitats d’informació que lluiten per la seva supervivència, que passen a la següent generació, a una altra cultura, s’adapten a l’entorn, i que eventualment moren. L’objectiu de les paraules és sobreviure, ésser . . .