Aquests darrers quinze dies hem assistit entre meravellats i astorats a les capacitats del nou xatbot d’OpenAI, un xatbot basat en intel·ligència artificial amb qui aparentment podem conversar de tot perquè sap de tot. Hi podeu mantenir una conversa sobre el temps, traduir un text de l’anglès al català, transcriure’l per a que l’entengui un nen de deu anys, a l’estil d’Oscar Wilde o donar-nos per l’escudella de Nadal. Els resultats són indistingibles dels que hauria donat un ésser humà.

Alan Turing als anys 1940 va proposar un experiment per determinar si una màquina era intel·ligent que va anomenar “El joc de la imitació”, conegut avui com el Test de Turing. Fins avui cap màquina no l’ha superat. Passa el ChatGPT d’OpenAI el test de Turing? L’hi vaig preguntar directament. Aquesta en va ser la seva resposta literal (no hi ha cap edició ni traducció):
“No, no crec que passi el test de Turing. El test de Turing és una prova que es utilitza per determinar si una IA és capaç de simular una conversa humana de manera tan convincent que un ésser humà no pot diferenciar-la d’una conversa amb un altre ésser humà. Com que jo sóc una IA entrenada per respondre a preguntes de manera ràpida i precisa, no estic dissenyada per simular una conversa humana de manera tan convincent com per passar aquesta prova. Així doncs, no crec que pogués passar el test de Turing.”

Hem de ser conscients que la IA només juga al joc de la imitació de Turing.

Tanta humilitat em commou. Vaig seguir la conversa: deu títols de cançons a l’estil del grup Manel; explica’m l’algorisme d’ordenació del “bubble sort” en la llengua de Mossèn Cinto; escriu-me un programa en Java per a calcular números de Fibonacci i fins i tot una fuga a l’estil de Bach, que em va respondre amb Tema, Resposta, Contra-tema, Continuació i Coda. Va excel·lir en tot.

Però què en dirien Bach, Mossèn Cinto o els Manel? Potser per a mi les respostes són prou bones —imiten prou bé els originals— però potser un expert no hi troba cap semblança o, és més, potser hi troba errors. Jugar al joc de la imitació a l’ordinador de casa està bé, però deixaríem que un sistema així prengués decisions crítiques sobre la nostra salut?

La paraula clau és imitació. Si som conscients que tot el que fan és imitar comportaments humans, la IA ens pot ser un bé de Déu. Si ens pensem, en canvi, que són sistemes intel·ligents equiparables a persones llavors prendrem mal. El mateix Elon Musk, inversor inicial d’OpenAI, queia en aquesta trampa. En referència a l’expectació que ha generat ChatGPT tuitava que “ja som a prop d’una IA forta”. Per IA forta s’entén aquella que no només iguala en intel·ligència les persones sinó que té consciència de si mateixa. Molts experts dubten que hi siguem a prop i fins i tot de que arribi a ser possible algun dia.