A la base de l’evolució de les espècies hi ha el procés de còpia-variació-selecció. El mateix procés el trobem en l’evolució de modes, idees, llenguatges i cultures, el mateix que trobem en l’evolució de les empreses. En els ecosistemes tecnològics de matriu digital es veu molt clar. L’exemple canònic és Silicon Valley. Les empreses hi naixen, hi creixen, s’hi reprodueixen, es parasiten, viuen en simbiosi o bé son absorbides per empreses més grans. Podríem modelitzar Silicon Valley com un ecosistema darwinià on els usuaris en seleccionen els guanyadors.
Un altre ecosistema on aquest darwinisme es mostra en tota la seva cruesa és en el xinès. Després de dècades de cicles de còpia-variació-selecció de tecnologies de Silicon Valley (la primera còpia xinesa de Facebook fins i tot tenia el text de copyright amb el nom de Mark Zuckerberg al peu), Xina ha aconseguit crear un ecosistema digital amb empreses guanyadores com Huawei, Alibaba, Tencent, Baidu i més recentment TikTok. I no només això, la selecció natural darwiniana en un entorn de competència com el xinès, on la còpia no és mal vista com a Silicon Valley, s’ha aplicat també a les peresones, donant com a resultat una elit inversora i empresarial més preparada i resilient que la seva hòmòloga nord-americana.
On no arriba la mà invisible dels mercats hi arriba la mà sovint massa visible de l’estat.
Tornem a Silicon Valley. La setmana passada, les autoritats del teòricament mercat més desregulat del món van demandar Facebook per violar presumptament la lliure competència. La Comissió Federal del Comerç (FTC) acusa Facebook d’una posició de monopoli i de supressió de la competència per la compra d’Instagram (1.000 milions de dòlars) i Whatsapp (19 mil), la mateixa comissió que en va autoritzar sengles compres el 2012 i el 2014. La FTC busca que els tribunals li apliquin les lleis antimonopoli i l’obliguin a desprendre’s d’Instagram i Whatsapp. El procés seria similar al que va patir Microsoft l’any 2001 quan va ser acusada de monopoli en el mercat dels navegadors web.
També la setmana passada el jugador de futbol del Barça Antoine Griezmann publicava al seu compte d’Instagram una nota on manisfestava que trencava la seva relació comercial amb Huawei. Adduïa que la tecnologia de reconeixement facial del gegant tecnològic era utilitzada pel govern xinès en la repressió del poble uigur.
El que em porta a pensar que l’entorn darwinià no és tal, que hi ha forces exògenes a l’ecosistema que condicionen quins models es repliquen, quins prosperen i quins sobreviuen. I si això és així, no són els usuaris qui seleccionen els guanyadors sinó que en realitat són els guanyadors qui seleccionen els usuaris, aplicant mecanismes de selecció (d’intel·ligència) artificial que decideixen quins són, com es comporten i en darrera instància quins sobreviuen.
Vist així s’entén més la mà visible de l’estat en el cas de Facebook i la decisió d’Antoine Griezmann.
Llibres relacionats
Articles relacionats
El Codex de Microsoft
Dues notícies que juntes s’entenen millor: Microsoft ha anunciat que els models de llenguatge d’OpenAI estaran disponibles per als seus clients professionals, i també, que aquest primer trimestre acomiadarà 10.000 treballadors. Parlant en pla, els models de llenguatge no són més que una sèrie d’eines estadístiques que serveixen per a . . .
El Barri Sèsam global
El mític episodi de Barri Sèsam de “a prop-lluny”, “petit-gran”, “baix-dalt” és una lliçó per la canalla però és alhora molt més que això. Provem de visualitzar la magistral lliçó del Coco. Podríem imaginar un cub de costat 1 on l’amplada sigui l’eix “a prop-lluny”, el gruix el de “petit-gran” i l’alçada el de “baix-dalt”. Així, el . . .
La vida, el metavers i tot plegat
Quan dic en públic que “Internet és el futur” les respostes que rebo cauen en dues grans categories: 1) aquesta frase és molt dels 90 (boomer), i 2) un expert [en Internet] com tu fent afirmacions tan òbvies! (síndrome de l’impostor). Sobre la primera res a dir; sóc boomer i ho porto amb dignitat. La segona ja no és tan òbvia. Hi ha . . .
La importància de la essa
Podem ha publicat una gràfica a Twitter on compara la gestió de 15 mesos de crisi sanitària del seu govern amb la gestió de 11 anys i 10 mesos de crisi financera del Partit Popular. La gràfica mostra amb dades oficials com les afiliacions a la seguretat social arriben a un nivell similar, els uns en 15 mesos i els altres en 11 anys. Al . . .
