La revolució serà retuitada
L’activitat a la xarxa ha augmentat un 25% aquest darrer més i els tribunals han elevat Twitter a la categoria de DOGC
El poeta i músic de soul nordamericà Gill Scott-Heron va escriure el poema ‘The revolution will not be televised’ que va enregistrar l’any 1970. El títol del tema era un eslogan popular entre el moviment Black Panther als anys 1960 als EUA per denunciar el fet de que els mitjans capitalistes no enregistressin la història: que no es vegi . . .
Sense Twitter no seríem aquí
Som on som per culpa Twitter, Facebook, YouTube i Whatsapp. La Diada d’avui no seria la que és sense les xarxes socials
Ni sense Facebook, ni sense YouTube, ni sense Whatsapp. Això val pels catalans que avui hem sortit al carrer, pels que no, pels americans que van votar Trump, pels que van deixar de votar Hillary, pels països que van tenir primaveres àrabs, pels que no, pels partidaris d’Erdogan, pels que ha empresonat, pels refugiats arribats Europa, . . .
Dissonàncies
En psicologia es coneix com a dissonància cognitiva la sensació de desharmonia interna del sistema d’idees, creences, emocions i actituds que experimenta una persona en mantenir al mateix temps dos pensaments que estan en conflicte. Ser conscient de que fumar mata i encendre una cigarreta, voler-se aprimar i menjar la última presa . . .
Qualsevol cosa diferent és bona
A ‘Atrapat en el temps’ (1993) Bill Murray interpreta Phil Connors, un fastiguejat home del temps a qui un 2 de febrer li toca cobrir el Dia de la Marmota a Punxsutawney (Pensilvània) on segons la tradició, es pot saber si arriba la primavera per la manera com surt una marmota del seu cau . En despertar-se l’endemà a ritme d’ ‘I Got You . . .
Periodistes, dades i robots
Ben aviat les notícies dels diaris es redactaran basades en dades massives i d’acord amb la nostra ubicació. Escrites per humans i produïdes per robots
14 d’agost. La probabilitat que llegiu aquest article fora de casa és molt alta i que el llegiu en un suport diferent del paper encara més. El diari no el llegim de la mateixa manera a l’hora d’esmorzar d’un dia feiner que a la platja a l’estiu, com no el llegim de la mateixa manera en una pantalla que en paper. Els dissenyadors . . .
Apedregant el bus de Google
San Francisco, Haight-Ashbury, l’antic barri hippy dels 1960. 7 del matí d’un dilluns d’agost. A la parada del bus hi ha una fila de treballadors que destaquen per la seva joventut. L’uniforme és el mòbil, el termos de cafè i la motxilla. Esperen el bus privat de luxe que els portarà a Google i a YouTube a Silicon Valley. Apple, Yahoo i . . .
Barcelona 2040
Al 2040, digital haurà deixat de ser un adjectiu i farà la funció d’adverbi de temps. Als JJOO també hi competiran els bits
Els Jocs Olímpics de Barcelona van ser memorables per molts motius, també per ser els darrers abans de l’arribada de la web. A la generació dels que Cobi els sona a nom d’app de contactes els semblarà estrany que una tecnologia que sempre ha existit no hi fos també llavors. A Barcelona ’92 no es van poder comprar entrades a la web, no es . . .
Blockchain, el triomf dels ciberpunks
Cau la cotització del Bitcoin; el codi maliciós WannaCry segresta ordinadors i en demana el rescat en Bitcoins; blockchain, la tecnologia sobre la que corre Bitcoin, canviarà per sempre la manera en què fem contractes. Podrien semblar títols de discussions en fòrums de hackers però són en realitat titulars extrets de mitjans . . .
Videojocs, present i futur
La indústria del videojoc és la indústria cultural i de l'entreteniment que més negoci genera a nivell mundial. La paraula clau és cultura
El músic i productor britànic Brian Eno deia l’any passat a Barcelona que la missió de l’artista és la de crear els objectes del món on li agradaria viure. “L’artista llença alguna cosa cap al futur i després arrossega el present cap aquella direcció. Crec que les societats en la seva globalitat ho fan, no només els individus. Creem allò . . .
iPhone, 10 anys de revolució cultural
Fa deu anys l’iPhone va suposar una revolució tecnològica que ha esdevingut també social i cultural
No tenim el hoverboard del Marty McFly de Retorn al Futur, ni hem colonitzat Mart però tenim iPhones. Apple va llençar un 29 de juny de fa 10 anys la primera versió del seu telèfon. Mig any abans Steve Jobs pujava a l’escenari per anunciar “tres productes revolucionaris en el seu sector: un nou iPod amb pantalla, un telèfon mòbil . . .