Ni sense Facebook, ni sense YouTube, ni sense Whatsapp. Això val pels catalans que avui hem sortit al carrer, pels que no, pels americans que van votar Trump, pels que van deixar de votar Hillary, pels països que van tenir primaveres àrabs, pels que no, pels partidaris d’Erdogan, pels que ha empresonat, pels refugiats arribats Europa, pels que s’han quedat en un camp, pels europeus que lluiten amb l’Estat Islàmic, pels que s’han quedat aquí, pels que han mort i pels que hem quedat vius.
Telegram, l’aplicació competència de Whatsapp, és l’aplicació de missatgeria preferida per Estat Islàmic per a les seves comunicacions gràcies als seus nivells de privadesa i seguretat (robust sistema d’encriptació i missatges que s’autodestrueixen en llegir-los). L’aplicació va saltar a la palestra en fer-se públic que els terroristes dels atemptats de París de 2015 el van utilitzar. Pavel Durov ha dit repetidament que obrir una porta per a que els governs puguin espiar les converses de Telegram l’obriria també a governs autoritaris i als mateixos terroristes.
En Maanum és un refugiat siri que l’any 2015 va haver de començar una nova vida al camp jordà de Zaatari. Hi va una obrir una petita botiga de reparació de mòbils on ajudava altres refugiats. A la majoria l’únic que els quedava de la seva vida passada eren les fotos que conservaven gelosament a la memòria del seu mòbil i que el Maanum els imprimia. El futur era la connexió via Whatsapp amb els familiars que ja eren a Europa. D’aquesta història Oxfam en va fer el documental ‘District Zero’.
El passat Novembre Whatsapp, Facebook, YouTube i Twitter van deixar de funcionar a Turquia arran del cop d’estat al mateix temps que Erdogan empresonava opositors. Proveïdors d’internet turcs van alentir l’accés als usuaris a aquests serveis fins a fer-los inútils, una tècnica que també va fer servir Mubarak per ofegar la seva primavera àrab.
Som on som per culpa Twitter, Facebook, YouTube i Whatsapp. La Diada d’avui no seria la que és sense les xarxes socials.
En la revolta que va començar a Jordània el desembre del 2010 sota el lema “La gent volem fer caure el regim” hi van tenir un paper fonamental les xarxes socials que van doblar l’activitat en la regió durant aquell el període. La revolució també es coneix com a la revolució Facebook. Però com podem atribuir aquest paper fonamental a les xarxes socials en països amb una molt baixa penetració d’internet? La de Líbia és avui encara del 17%. Les primaveres àrabs són un cas molt interessant de connexió entre xarxes socials; les digitals de Facebook, Twitter, YouTube i Whatsapp i les tradicionals de famílies, cafès, escales de veïns i universitats. Resulta que en general els usuaris que són influents a les xarxes socials també en són en els seus cercles socials més propers: les informacions no oficials a les que tenien accés els usuaris connectats a les xarxes socials eren compartides després al dinar familiar del diumenge, al replà de l’escala, en fer el tè amb els amics o al campus de la universitat.
Avui els carrers s’ompliran de gent, molts d’ells hiperconnectats i sobreinformats a través de les xarxes socials digitals però tots ells connectats a una família, a un veïnat, a un gimnàs o a una universitat que també sortiran al carrer. A tots ells i als que són a la platja fent una paella, feliç Diada.
