Crisi, lluita, elecció, judici
Sempre havia imaginat que el que uniria la humanitat seria una amenaça exterior i ha resultat ser un virus interior. Aprofitem-ho.
![](https://ganyet.cat/wp-content/uploads/2020/03/architecture-traffic-parking-city-urban-asphalt-885546-pxhere.com_-1240x827.jpg)
La causa comuna que havia d’unir tota la humanitat me l’imaginava més gran. No ho sé, una missió per a desviar un meteorit en rumb de col·lisió amb la Terra, organitzar la resistència per fer front a una invasió alienígena, construir una esfera de Dyson al voltant del Sol per aprofitar-ne tota la seva energia o arribar a les emissions . . .
Per la cara
Ever és una aplicació mòbil que classifica les fotos per esdeveniments, llocs i persones que hi surten, i en fa còpies de seguretat al núvol. “Crea records (…) La vida és connectada, la vida és compartida; fem fàcil compartir els records amb els que més t’importen”, expliquen a EverAlbum.com. Aquesta era la seva proposta de valor quan al . . .
L’imperatiu digital
Sovint parlem de com la transformació digital ens canvia la vida, de com crea valor a les organitzacions i de com millora la societat. Els beneficis de la transformació digital són múltiples, combinatoris i exponencials; són d’aital magnitud que potser hauríem de començar a afegir l’imperatiu digital als imperatius que hem anat acumulant . . .
Cinc dies
Dilluns, deu del matí en una casa senyorial a la Toscana. Vora trenta persones seient al voltant de diverses taules mentre qui ens hi ha convocat presenta en cinc minuts l’objectiu dels cinc propers dies: crear una aplicació mòbil. Divendres a les sis tarda n’haurem de tenir un prototip funcional, un pla de màrqueting i una estratègia de . . .
Tres postals de la Xina i un Sputnik
El professor Farràs parlava diumenge passat en aquesta mateixa pàgina de les conseqüències de la transformació exponencial que està sofrint la Xina i el seu impacte en l’ordre mundial. Els indicadors són de vertigen: el gegant asiàtic és ja la segona economia mundial i podria quadruplicar la dels EUA al 2050. Crida especialment l’atenció . . .
Ma mare era una computadora
Les dones computadores són les protagonistes anònimes de la història de la computació. La seva feina és la base de la computació moderna.
![](https://ganyet.cat/wp-content/uploads/2020/06/Astronomer_Edward_Charles_Pickerings_Harvard_computers-1240x970.jpg)
El diccionari defineix Computador-a com: 1) Que computa i 2) Calculador-a. Em quedo amb la segona accepció. Calculador-a: 1) Que calcula; 2) Màquina capaç d’efectuar operacions aritmètiques i lògiques de manera automàtica. N’hi ha de tres menes: els que mesuren (calculadors analògics), els que compten (calculadors digitals) i . . .
Els revolucionaris de la Globalització 4.0
El naturalista britànic David Attenborough va rebre a Davos la distinció Crystal Award 2019 del WEF. Així començava el seu discurs: “Sóc, i de manera bastant literal, d’una altra era. Vaig néixer durant l’Holocè, el nom que els científics donen al període de 12.000 anys d’estabilitat climàtica que ha permès els humans d’establir-se, . . .
Un ordinador amb rodes
Els cotxes ja fa temps que no són cap novetat al Mobile World Congress. En una inevitable convergència, els sectors del l’automoció, de la computació i de la intel·ligència artificial s’hi troben per presentar les seves darreres novetats. Als Volkswagen, SEAT, Toyota i Ford s’hi han sumat els darrers anys els Tesla, Uber, Lyft i Google. . . .
Digital Detox
![](https://ganyet.cat/wp-content/uploads/2020/06/smoothies-3809517_1920-1240x697.jpg)
Fa anys, el primer dia de classe solia preguntar als meus alumnes de Comunicació Audiovisual de la UPF quants es connectaven a internet almenys un cop al dia. Gairebé tots aixecaven la mà. Dos cops? Aproximadament la meitat. Només una minoria aixecava la mà quan els preguntava si es connectaven tres o més cops al dia. Fins que un any la . . .
Repartint el futur
![](https://ganyet.cat/wp-content/uploads/2018/09/landscape-nature-forest-black-and-white-road-highway-1087338-pxhere.com_-1240x827.jpg)
El futur ja és aquí però està mal repartit, que deia l’escriptor de ciència ficció William Gibson. Els canvis tecnològics, les revolucions industrials i els canvis socials que comporten són una cosa i els ritmes d’adopció en són una altra. És erroni pensar en les grans revolucions de la humanitat —la cognitiva, l’agricultural, la . . .