El professor Farràs parlava diumenge passat en aquesta mateixa pàgina de les conseqüències de la transformació exponencial que està sofrint la Xina i el seu impacte en l’ordre mundial. Els indicadors són de vertigen: el gegant asiàtic és ja la segona economia mundial i podria quadruplicar la dels EUA al 2050. Crida especialment l’atenció la inversió de 150.000 milions de dòlars en intel·ligència artificial, 40 vegades més que els 3.000 milions d’Alemanya. Què ha portat la Xina a aquesta posició? Pot la Xina superar els EUA pel que fa a la recerca, desenvolupament i implantació de la IA? Us n’he portat tres postals.

La primera és de gener del 2017 a Suïssa. Donald Trump era el president electe i la setmana de la trobada anual del Fòrum Econòmic Mundial a Davos jurava el càrrec. El Fòrum l’havia convidat a fer el parlament inaugural però va excusar la seva assistència amb l’argument de que ell havia de ser amb el seu poble i no amb els rics de l’1%. Al seu lloc hi enviava un maleducat Scaramucci en qualitat de futur cap de comunicació de la Casa Blanca (va durar 10 dies). Trump refusava la catifa vermella de líder mundial. Xi Jinping també va ser convidat a aquell Davos i ell sí que hi va assistir. I com que la geopolítica detesta el buit, el primer ministre xinès va exercir efectivament de líder mundial; al seu discurs d’obertura va parlar de canvi climàtic, globalització, crisi financera, comerç internacional, democràcia, drets humans (sic), desenvolupament i d’IA.

La segona postal és de maig del mateix any amb Ke Jie, el campió xinès de Go, enfrontant-se a l’AlphaGo de DeepMind (propietat de Google). El Go és un joc de taula on blanques s’enfronten a negres en un tauler de 19×19 amb l’objectiu de conquerir el màxim de posicions. Amb 2.500 anys d’història és el joc més antic jugat avui i representa una de les quatre arts tradicionals que els estudiants xinesos havien de dominar. Les altres tres eren la cal·ligrafia, la pintura i el domini de l’instrument musical qin. Es creia que el joc dotava els jugadors d’una saviesa zen i és considerat una filosofia de vida més que un joc. L’AlphaGo venia de derrotar un any abans al campió mundial coreà Lee Sedol per 4 jocs a 1. La versió millorada va destrossar Ke Jie per 3 a 0.

A occident els enfrontaments home-màquina de Go no van despertar massa interès, en canvi a Xina més de 280 milions d’espectadors van seguir en directe les partides entre AlphaGo i el coreà Lee Sedol el 2016. L’audiència hagués estat encara superior en el cas del campió xinès, però quan Ke Jie va perdre la primera partida contra l’AlphaGo, el govern xinès va prohibir qualsevol emissió per televisió o per streaming de les dues partides restants. L’enfrontament era molt més que una partida de Go: era una lluita pels valors tradicionals xinesos, per la geopolítica internacional i en última instància per la superioritat intel·lectual humana. Després de perdre la primera partida Ke Jie va declarar que li semblava d’haver jugat contra un “Déu del Go”.

La tercera postal és del 31 de desembre del 2017 i hi surt el primer ministre xinès Xi Jinping en el seu tradicional missatge de cap d’any a la televisió. L’al·locució va ser tota una declaració d’intencions, no tant pel que va dir sinó pel què va ensenyar: a la prestatgeria, ben visibles, hi tenia els llibres “The Master Algorithm” de Pedro Domingos i “Augmented: Life in the Smart Lane” de Brett King; el primer parla de l’aprenentatge màquina i el segon és una visió futurista de l’impacte de la IA en la societat.

La posada en òrbita de l’Sputnik per part de la URSS l’any 1957 va empènyer el govern nord-americà a canviar les seves polítiques, a crear la NASA, a refer plans educatius i a invertir en una cursa espacial que va culminar amb el gran salt de l’arribada de l’Apollo 11 a la Lluna només dotze anys després. Xina va tenir el seu moment Sputnik el maig del 2017, quan l’AlphaGo derrotava a el seu campió, quan la IA adquiria una saviesa zen en tres partides, quan Silicon Valley derrotava Xina.

L’impacte psicològic, polític i social de tot plegat va fer que Xina i tot el seu ecosistema tecnològic —govern, universitats, centres de recerca, grans empreses, start-ups i inversors— entrés de facto a la cursa per la IA que hores d’ara encara encapçalen els EUA. Només dos mesos després de la derrota de Ke Jie, el govern de la Xina publicava el “Pla de desenvolupament de la intel·ligència artificial de nova generació” amb un programa d’inversions de 150.000 milions de dòlars pels propers anys. La primera fita del pla és que el 2020, les empreses, centres de recerca i centres educatius xinesos estiguin a nivell dels EUA, amb l’objectiu final d’esdevenir la primera potència mundial en IA l’any 2030.

L’Sputnik va arribar a Xina enmig de la tempesta perfecta. Després de més de 60 anys de promeses incomplertes, de grans expectatives i de llargs hiverns, la IA es troba en una fase de maduresa, omnipresent en les nostres vides, amb notables avenços en camps concrets i amb projectes empresarials que generen grans beneficis; la IA ha passat de la fase de recerca a la fase d’aplicació, de les facultats a les empreses. L’altre meteor en la tempesta és el fet que el gruix de la IA ha passat d’estar basada en el coneixement dels experts (regles ‘si…llavors’) a estar basada en les dades; el nou coneixement ja es no deriva del coneixement previ sinó que s’extreu de les dades massives que generem entre tots; com més dades, de més qualitat i de més gent, millor. Si tingués 150.000 milions per invertir en IA no se m’acudiria un mercat millor.