Virologia

7 Entrades

Diners i Disseny

Pagar un cafè, llibres, la zona blava o un pàrquing. Tot sense diners. Al bar de la facultat ja no fan mala cara quan pagues els 0,90 del cafè amb el rellotge i per primer cop he vist un cartell en un pàrquing que deia “Només acceptem targetes”. Fa mesos que surto de casa sense ni mirar si porto diners. Adéu bitllets, hola pantalles. . . .

Marc Janssen

Imaginem que els EUA es preparen per a un brot d’una malaltia provinent d’Àsia que s’espera que mati 600 persones. Es proposen dos programes dels que se’n coneixen les seves conseqüències: si s’adopta el programa A, se salvaran 200 persones. Si s’adopta el programa B, hi ha 1/3 de probabilitats que les 600 persones se salvin i 2/3 de . . .

Aprenents

El valor de les ciutats és el seu espai, el seu temps i les interaccions entre els seus habitants.

Una ciutat és un espai, un temps i totes les interaccions que hi tenen lloc. De persones amb persones, de persones amb coses i de coses entre sí en el que hauria de ser una ciutat intel·ligent. Les ciutats son processadors eficients d’informació que afavoreixen l’intercanvi d’idees, l’especialització i les economies d’escala. Això les . . .

3 és un nombre màgic

Avui ens toca explicar a la canalla conceptes com la tecnologia, l’economia i l’ètica.

Schoolhouse Rock! és una sèrie de televisió nord-americana creada l’any 1973 on cada episodi és un videoclip musical educatiu fet amb animació. Els temes que toca inclouen ciència, matemàtiques, gramàtica, història, economia i educació cívica. La idea de barrejar música, televisió i educació la va tenir el publicista David McCall quan . . .

Mesurar la cultura

Quan tot això passi tot haurà canviat per sempre? La realitat serà una altra? Com que aquest tot ens inclou a les persones podem respondre amb un sí rotund sense temor a equivocar-nos. Si heu seguit aquesta columna sabreu de la meva aversió a la futurulogia. No patiu, no parlo de futur, parlo de present. La realitat és la suma d’allò que . . .

La línia del front

Els treballadors que fan feines repetitives però que requereixen d'una constant adaptació a l’entorn són els que han mantingut l’economia de campanya durant la Covid-19.

Els que ens pensàvem que el futur era el 2000 —amb els seus vespinos voladors i vestits d’alumini— només vam errar de 20 anys; resulta que és ara, ha arribat de cop i mal repartit, com sempre. Les prediccions sobre les crisis de futur són això, prediccions, i acostuma a passar que només ens n’endevinem les conseqüències un cop ja han . . .