3 és un nombre màgic
Avui ens toca explicar a la canalla conceptes com la tecnologia, l’economia i l’ètica.
Schoolhouse Rock! és una sèrie de televisió nord-americana creada l’any 1973 on cada episodi és un videoclip musical educatiu fet amb animació. Els temes que toca inclouen ciència, matemàtiques, gramàtica, història, economia i educació cívica. La idea de barrejar música, televisió i educació la va tenir el publicista David McCall quan . . .
Mesurar la cultura
Quan tot això passi tot haurà canviat per sempre? La realitat serà una altra? Com que aquest tot ens inclou a les persones podem respondre amb un sí rotund sense temor a equivocar-nos. Si heu seguit aquesta columna sabreu de la meva aversió a la futurulogia. No patiu, no parlo de futur, parlo de present. La realitat és la suma d’allò que . . .
La línia del front
Els treballadors que fan feines repetitives però que requereixen d'una constant adaptació a l’entorn són els que han mantingut l’economia de campanya durant la Covid-19.
Els que ens pensàvem que el futur era el 2000 —amb els seus vespinos voladors i vestits d’alumini— només vam errar de 20 anys; resulta que és ara, ha arribat de cop i mal repartit, com sempre. Les prediccions sobre les crisis de futur són això, prediccions, i acostuma a passar que només ens n’endevinem les conseqüències un cop ja han . . .
Hackejar la simulació
“Què és la realitat” és una pregunta que fa dies que ens fem. “No sembla real” diem sovint amb tot el que té relació amb la pandèmia global. I potser no ho sembla perquè no ho és. La realitat de cadascú és personal i intransferible, està condicionada pels mitjans de comunicació i manipulada pels algorismes (manipulació en el . . .
Salut cívica
Al novembre de l’any passat, el govern espanyol va anunciar que encarregava a l’INE un estudi de mobilitat en base a les connexions de dispositius a les torres de telefonia. Les telefòniques passarien a l’INE el nombre de dispositius connectats a cada torre, una xifra. Però això va ser fa molt de temps, quan la gent encara es . . .
Dades, drets i democràcia
La mateixa tecnologia que serveix per posar noms als que tenen el virus també serveix per posar noms als que tenen certes idees.
En només dos mesos el SARS-CoV-2 va passar de ser un virus d’un mercat exòtic que afectava la regió xinesa de Hubei a condicionar la vida de tots els habitants del planeta i a posar en escac l’economia global. En aquest curt lapse de temps, la nostra atenció ha passat de les dades massives; les de creixement exponencial i que es . . .
Incertesa
L’equació sembla clara: com més informació millors decisions. Això que valdria pel lema d’un diari, pel d’una campanya electoral o pel de la lluita contra una pandèmia, només és cert si parlem d’un volum d’informació a escala humana. L’equació deixa de ser vàlida quan aquesta informació ens veiem obligats a mesurar-la en zettabytes (un 1 . . .
El temps digital
Els primers deu dies de confinament per culpa de la COVID-19 han suposat també un màster en transformació digital. Mai tan cert com ara allò de que l’esfera digital i l’esfera física són dues cares de la mateixa realitat; una petita cadena d’ARN ens ha obligat a veure la realitat en una tirallonga de cadenes de zeros i uns. En només . . .
Crisi, lluita, elecció, judici
Sempre havia imaginat que el que uniria la humanitat seria una amenaça exterior i ha resultat ser un virus interior. Aprofitem-ho.
La causa comuna que havia d’unir tota la humanitat me l’imaginava més gran. No ho sé, una missió per a desviar un meteorit en rumb de col·lisió amb la Terra, organitzar la resistència per fer front a una invasió alienígena, construir una esfera de Dyson al voltant del Sol per aprofitar-ne tota la seva energia o arribar a les emissions . . .
Twitter, l’àguila i el voltor
No fa massa, al país d’On-no-es-pon-mai-el-sol hi vivia un ocellet blau que piulava lliure i feliç en el seu arbre. L’ocellet, de refilada encisadora, era màgic: tot aquell qui el veiés, el sentiria piular per sempre més, fos on fos. Això era molt pràctic, perquè quan algú tenia una bona nova, la hi deia a l’ocellet blau que la refilava . . .