Els primers deu dies de confinament per culpa de la COVID-19 han suposat també un màster en transformació digital. Mai tan cert com ara allò de que l’esfera digital i l’esfera física són dues cares de la mateixa realitat; una petita cadena d’ARN ens ha obligat a veure la realitat en una tirallonga de cadenes de zeros i uns.
En només una setmana, persones i organitzacions ens hem reinventat transformant-nos digitalment a causa del confinament. Les alegries han estat múltiples, les decepcions també i totes tenen el seu origen en la diferència que hi ha entre el temps físic i el temps digital.
La suma de xarxes socials, connexió WiFi i molt temps lliure és letal. La por mou més a l’acció que la il·lusió i això els furoners socials ho saben. No em refereixo a pirates informàtics dels que entren als ordinadors, sinó als pirates socials que entren als cervells. Coneixen bé totes les debilitats humanes i són capaços de fabricar missatges, mems, cadenes de tuits i àudios de Whatsapp que resulten creïbles i que apel·len als nostres instints més primaris. Tots hi estem exposats però és en els col·lectius digitalment més vulnerables on són més efectius.
El temps físic i el digital van a diferents velocitats. El repte és sincronitzar-los.
Pel que fa al temps de feina hem aprés que no és el mateix fer telefeina que teletreballar com no és el mateix anar a la feina que treballar. Els videoconferenciants a qui he preguntat sobre el tema han coincidit en el que aparentment pot semblar una contradicció: es treballa molt més però el temps passa més ràpid. Treballar en remot equival a despullar la feina del seu component social; tot el temps que l’hi dediquem serà per treballar. D’altra banda el component social només el podem desplegar quan fem una videconferència a la que hem de focalitzar tota l’atenció que no podem dedicar a la feina, d’aquí que el temps passi més ràpid.
El temps de lleure digital és encara més angoixant. En començar el confinament vam pensar que amb el temps que no dedicaríem als desplaçaments diaris i actes socials ens acabaríem el catàleg de Netflix, faríem tots els cursos de Coursera, Kahn Academy, Udemy, Foxize i Kadenze i seguiríem tots els canals de Youtube de ciència. I no. A més, quan fèiem aquest plans encara no sabíem que biblioteques, catàlegs, museus i PornHub obririen els seus arxius de franc, i que músics, actors i rapsodes amateurs penjarien tot tipus de vídeos als seus canals (us recomano el de l’Steve Martin tocant el banjo). Una oferta infinita fa que el temps d’elecció sigui també infinit, conegut també com l’efecte no-sé-quina-pel·lícula-triar-a-Netflix-i-ja-és-hora-d’anar-a-dormir.
Comencem la segona setmana de màster en transformació digital, sincronitzem bé els temps.
Llibres relacionats
Articles relacionats
Xifres i lletres
En general els números ens costen, especialment quan mesuren fenòmens que escapen a la nostra comprensió. Comprenem bé tot allò que es deriva de la nostra experiència —els dies, la velocitat d’un cotxe la distància a la Lluna— però tot allò massa gran, massa petit, massa ràpid o massa lent, ens supera. Per a poder-ho gestionar . . .
Beyoncé com a símptoma
La Laura Kramer tuitava al juny: “jo enviant el meu correu de dimissió perquè la Beyoncé em va dir de fer-ho”. La Laura feia referència al darrer èxit de Beyoncé “Break my soul” que de la seva publicació es va convertir en l’himne de “La gran dimissió”. “La gran dimissió” és el terme que designa el fenòmen econòmic en què milions de . . .
Tots dos, no
Neil Young ha despenjat la seva música d’Spotify. El cantant canadenc no vol compartir plataforma amb el podcaster Joe Rogan perquè segons ell difon informació falsa sobre la covid. “Podeu tenir Rogan o Young, però no tots dos”. Joe Rogan és un personatge curiós. Ex guàrdia de seguretat, còmic, actor, comentarista d’arts marcials, . . .
Biden contra Facebook
“Estan matant gent”. Amb aquesta frase Joe Biden es va referir a la desinformació sobre la covid que circula a Facebook, i ha obert la capsa dels trons. Hi ha nervis. Per una banda perquè hi ha un increment dels contagis a tots els estats dels EUA, per l’altra perquè la seva administració no ha arribat als objectius de vacunació i . . .
