Salut cívica


  • Compartir a Pinterest

Al novembre de l’any passat, el govern espanyol va anunciar que encarregava a l’INE un estudi de mobilitat en base a les connexions de dispositius a les torres de telefonia. Les telefòniques passarien a l’INE el nombre de dispositius connectats a cada torre, una xifra.

Però això va ser fa molt de temps, quan la gent encara es desplaçava per anar a treballar, per anar de vacances i per estar en família per Nadal. Ara que treballem de casa, que només es desplacen els #Covidiotes de les segones residències, que és Nadal cada dia i que hi ha una pandèmia, les dades que ens calen són unes altres.

Tenim la tecnologia? Tenim les tecnologies, en plural. Funcionen? Depèn de les polítiques, també en plural. A Corea i a Singapur sabem que han funcionat, a Xina sabem que diuen que ha funcionat. Un règim com el xinès té la potestat i la capacitat tecnològica per a fer instal·lar una aplicació de vigilància a tota seva població. Descartat.

A l’altra banda hi trobem les societats plenament democràtiques formades en teoria per ciutadans lliures, informats i responsables, amb la capacitat de prendre decisions individuals i col·lectives enraonades. Aquestes societats tindran tecnologies que els protegeixin de la pandèmia i alhora respectuoses amb els seus drets.

Tecnològicamentel el llistó és prou baix; ho podem arreglar amb Bluetooth, una tecnologia que té més de vint anys, i que porta el nom d’un rei danès d’en fa més de 1000. És en el que es basa la solució europea PEEPP-PT i la del projecte conjunt d’Apple i Google. Les dues solucions són similars: el nostre mòbil s’intercanvia via Bluetooth targetes de presentació amb els mòbils de la vora. Si dono positiu, el sistema notifica amb el meu permís tots els dispositius amb els que he estat en contacte.

Les apps post confinament mesuraran també la nostra salut cívica.

La clau de volta és qui té accés al registre de contactes. En una solució descentralitzada només jo hauria de tenir-hi accés; les targetes no sortirien del meu dispositiu i ningú més no podria saber amb qui he estat. En una solució centralitzada, l’estat tindria accés a tot l’historial de targetes de tots els ciutadans i decidiria què fer segons les condicions. La bona notícia és que el sistema que Google i Apple és descentralitzat i sembla que la decisió és ferma; han refusat col·laborar amb l’NHS britànic per que vol una solució centralitzada.

Hi ha dubtes raonables sobre si aital solució tecnològica en un marc democràtic pot funcionar. Per a que sigui efectiva cal una massa crítica de ciutadans que l’adopti, que autoritzin la difusió del seu estat i que la informació que hi comparteixin sigui veraç, que no trollegin el sistema. Les aplicacions de contenció de la pandèmia post confinament ens donaran no només una mesura de la nostra salut biològica sinó també de la nostra salut cívica i democràtica.

Arxivat a: