La reacció inicial de l’enèsima filtració d’unes imatges íntimes d’algú famós ha seguit el guió habitual: 1) tema de conversa a la màquina de cafè, a casa i al supermercat 2) pujada col·lectiva de la fomo (fear of missing out) i 3) necessitat urgent de veure’l.

Aquesta vegada el protagonista és el Santi Millán però abans d’ell li havia tocat a Miley Cirus, Tiger Woods, J. J. Ramírez (en temps de VHS) i centenars d’altres.

Perquè ens interessen tant aquest tipus d’imatges? Diria que té a veure amb l’economia de l’atenció en la que vivim i no només la de les xarxes socials. Des de sempre que els mitjans saben que una desgràcia ven més que una bona notíca. És el que els psicòlegs anomenen biaix de negativitat: davant de dos esdeveniments de la mateixa magnitud, l’un positiu i l’altre negatiu, el negatiu té un impacte psicològic més gran. Sembla que és un mecanisme de supervivència que ens ve dels centenars de milers d’anys que vam ser caçadors-recol·lectors; més valia parar atenció a la víctima mortal de picada de serp que als centenars del grup que no morien.
I en l’afer del vídeo del Santi Millán hi ha un joc de matrioixques de biaix de negativitat.

A priori, que es filtrin imatges íntimes d’algú és percebut com un fet negatiu. Stricto sensu que a algú li robin alguna cosa ho és. Però en una primera instància l’interès no és en l’objecte sinó en el subjecte, i com més conegut més negatiu serà l’impacte (per ell, és clar).

El biaix de negativitat explica perquè les notícies negatives ens afecten més.

Aquesta seria la primera matrioixca. A la segona hi ha les conseqüències negatives que el fet de compartir el vídeo comporten (sí, una captura d’un fotograma també). El fet que la llei s’hagi endurit arran de casos similars anteriors ha fet que per primer cop s’hagi posat el focus en les conseqüències penals de tot plegat, que poden comportar multes de fins a 12 mesos i penes de presó de fins a 1 any segons l’article 197.7 del codi penal. Impacta perquè sóna a negatiu, especialment per qui n’hagi fet difusió.

I encara hi ha una tercera matrioixca del biaix: l’impacte —negatiu és clar— en tot aquell qui hagi distribuït públicament o privada el vídeo. De sobte, tuits amb el vídeo han desaparegut, fils a Forocoches s’han esborrat i Google ha atès més peticions que de costum sobre com esborrar vídeos de Whatsapp sense deixar traça.

Al seu darrer llibre “La humanitat, una història d’esperança” l’historiador neerlandès Rutger Bregman cita una conversa on un avi li diu al seu nét que dins nostre hi viuen dos llops en lluita, l’un de bo i l’altre de dolent. Quan el nét li pregunta “I quin llop guanyarà”, l’avi li respon amb un somriure: “Doncs el que alimentis”.
Un altre pensador neerlandès ho va resumir fa anys en allò de: “Siempre negativo, nunca positivo”. No és tant filosòfic però arriba a més gent, per allò del biaix de la negativitat.