La Medios és una llibreria especialitzada en mitjans i comunicació en el sentit més ampli: escriptura, disseny, fotografia, publicitat, màrqueting, internet, ràdio, televisió i cinema.
No és la primera vegada que la Medios canvia de lloc. Quan l’any 1997 es va traslladar al Raval venia de l’Eixample. Tenia sentit: al carrer Pelai 28 hi havia La Vanguardia —que per darrera comunicava amb el carrer Tallers—, a la part baixa de les Rambles s’hi havia instal·lat l’any 1991 la Facultat de Comunicació de la UPF i davant per davant de la Medios hi ha des de l’any 1996 la Facultat de Comunicació Blanquerna de la URL. El trasllat no era només una bona decisió comercial sinó que afegia valor a aquest hub de la comunicació —terme desconegut llavors— que es conformava al Raval. I encara hi hauríem d’afegir els trasllats posteriors de la Facultat de Geografia i Història de la UB, el de Vilaweb i el de la Filmoteca de Catalunya.
En els anys que la Medios ha estat al cor del Raval hi han hagut, però, d’altres trasllats. La redacció de La Vanguardia es va traslladar el 2004 a Diangonal 477 i la Facultat de la Comunicació de la UPF al campus del Poblenou el 2009. I la resta? En certa manera també s’han traslladat: els estudiants ja no compren llibres en format físic, bé perquè la bibliografia recomanada és digital, bé perquè són accessibles en versió pirata o bé perquè els compren a Amazon. Els alumnes també s’han traslladat: al núvol.
El trasllat de la comunitat universitària a Amazon comporta el trasllat d’Amazon al Raval.
I també hi ha el trasllat invers; del núvol al Raval. El buit que deixarà la Medios l’ocuparà físicament i conceptual Amazon. Físicament amb les seves furgonetes de repartiment que, aparcades damunt la vorera del carrer Torres i Amat, ja dificulten vehicles i vianants convertint efectivament l’espai públic en temps privat (ho sé perquè hi tinc l’estudi).
I conceptualment amb el trasllat al nostre espai mental: les recomanacions ja no ens les farà l’Enrique, un client amb qui establim conversa, el bon disseny d’una coberta o l’atzar de la disposició del catàleg a les prestatgeries. A partir d’ara només ho farà Amazon, amb totes les seves virtuts i els tots seus defectes, entre ells el de la mania de voler saber-ho tot de mi per acabar recomanant-me un llibre que ja he comprat, i a sobre sense fer-me descompte com la Medios fa a la comunitat universitària.
Un dels darrers llibres que he comprat a la Medios és “A l’ombra d’Amazon. Una història del nostre futur”, un recorregut de 10 anys pels EUA del periodista Alec McGillis “investiga i recull el testimoni de desenes de persones que s’han vist afectades per la influència d’Amazon en la societat i la política nord-americanes”.
La coberta em va atrapar i l’Enrique em va fer descompte. Us el recomano.
Llibres relacionats
Articles relacionats
La guerra dels clons
Meta ha desmantellat dues xarxes de desinformació a Facebook, l’una russa i l’altra xinesa, presumptament. El resultat de la investigació ens dona una perspectiva de la magnitud, abast i sofisticació d’una guerra que també es lliura a la xarxa. Que les guerres es guanyen i es perden a l’opinió pública ho sabem de la desfeta dels EUA a . . .
Diners i Disseny
Pagar un cafè, llibres, la zona blava o un pàrquing. Tot sense diners. Al bar de la facultat ja no fan mala cara quan pagues els 0,90 del cafè amb el rellotge i per primer cop he vist un cartell en un pàrquing que deia “Només acceptem targetes”. Fa mesos que surto de casa sense ni mirar si porto diners. Adéu bitllets, hola pantalles. . . .
Sportify
De l’acord de patrocini entre el FC Barcelona i Spotify només en coneixem la tornada i sona prou bé: 60 milions d’euros per temporada per les propers quatre per la samarreta dels primers equips de futbol, 5 per tres temporades als entrenaments, i 5 més pel nom de l’estadi els anys que en duri la remodelació; 280 en total. Spotify és . . .
La vida, el metavers i tot plegat
Quan dic en públic que “Internet és el futur” les respostes que rebo cauen en dues grans categories: 1) aquesta frase és molt dels 90 (boomer), i 2) un expert [en Internet] com tu fent afirmacions tan òbvies! (síndrome de l’impostor). Sobre la primera res a dir; sóc boomer i ho porto amb dignitat. La segona ja no és tan òbvia. Hi ha . . .
