De la mateixa manera que els humans ens adaptem a tot tipus de situacions també ho fan les paraules. Les paraules son mems, unitats d’informació que lluiten per la seva supervivència, que passen a la següent generació, a una altra cultura, s’adapten a l’entorn, i que eventualment moren. L’objectiu de les paraules és sobreviure, ésser pronunciades. Les paraules com els virus són informació que necessita dels humans per a replicar-se.
Agafem el mot “confinament”. Fins a aquest 2020 era un terme que uns quants n’havien patit en la seva mutació penal —pena restrictiva de llibertat— però que la gran majoria només coneixíem per Steve McQueen a “La Gran Evasió”. Poc ens imaginàvem ara fa un any que la paraula es replicaria més que el virus de la Covid-19 i que mutaria en una accepció que ens interpel·laria a tots. Avui confinament equival a tancar-se a casa.
El confinament físic es produeix dins l’econòmic. Confinaments en matrioixca.
El confinament físic és un confinament que ens fa viure més a casa nostra que al nostre barri, més al nostre barri que a la nostra ciutat i més a la nostra ciutat que al nostre país. Però l’èxit reproductiu del mot el podem veure en diferents àmbits de la realitat, no només en el físic sinó en els múltiples confinaments als que estem sotmesos, l’un dins l’altre com matrioxques russes.
de la col·lecció Matrioshka.
El desacoblament entre la productivitat i els salaris que des dels anys 1970 ha tingut lloc en les societats occidentals ha fet que la diferència entre els salaris dels treballadors qualificats i els no-qualificats augmenti de manera exponencial. La tecnologia millora la capacitat executiva dels primers mentre automatitza tasques dels segons i eventualment els substitueix. Els directors generals de les empreses més grans dels EUA guanyen de mitjana 312 vegades el salari mitjà dels seus treballadors (el 1965 era de 20 vegades). Coincideix que els primers són iguals de productius treballant de casa per Zoom mentre els darrers estan exposats al virus en feines presencials. Quan l’autor de ciència ficció William Gibson deia al 2003 que “el futur ja és aquí però està mal repartit” es referia a això.
El confinament físic ha posat el focus també en el confinament econòmic. L’un i l’altre conformen el dilema salut envers economia: si primem la salut per sobre de l’economia, què menjarem? I si ho fem a l’inrevés, qui menjarà?
Em faig meves les paraules del Dr. Argimon la setmana passada a RAC1. Preguntat per Jordi Basté de si tenia en compte factors econòmics a l’hora de prendre decisions com el tancament de bars, restaurants i espais de lleure nocturn respongué: “Prenc decisions pensant també en l’economia. L’economia és salut; el principal problema de salut, fins i tot en les societats més avançades és la pobresa”.
