El primer debat Trump-Biden el va guanyar Twitter. Tot i que es fes físicament al campus universitari Case Western Reserve a Cleveland, formalment el debat va tenir lloc a Twitter. No em refereixo als milions de tuits que l’emissió va generar, sinó al format, els continguts, el to, les interrupcions i el vocabulari, més propi de dos trolls anònims de Twitter que de dos candidats a la presidència dels EUA.

Un campus desangelat, un plató amb poc públic i l’absència de contacte físic per culpa de la pandèmia (durant el debat Trump va ridiculitzar Biden per portar massa la mascareta) convidaven poc a quedar-se a la realitat física i massa a saltar a la realitat digital.

El format del debat també empenyia cap a Twitter. Blocs temàtics on cada candidat disposava de dos minuts per exposar els seus arguments seguit d’un temps de debat sobre el tema. No va ser. Dos minuts no permeten aprofundir i el discurs es es degrada irremeiablement en una sèrie de tuits, que per definició són missatges directes, comprensibles per a tothom i que busquen una reacció. Si a més aspiren a influir sobre la conducta, han d’apel·lar a les emocions i no a la raó, sobretot a la de la por que és la que més (des)mobilitza. Així van guanyar Trump i Cambridge Analytica el 2016.

Aquests missatges curts són missatges que els spin-doctors tenen preparats i que són fàcilment compartibles a les xarxes socials; “parla en tuits” diu el manual. Però aquests missatges són poc porosos; es queden en les cambres de ressonància de la bombolla dels uns i mai no penetren en les dels altres. Això explicaria que als EUA només el 3% de votants que decideix el seu vot en funció dels debats televisius.

El format, les restriccions i la fatxenderia de Trump van convertir un debat televisiu en el seu compte de Twitter.

En aquestes circumstàncies no es estrany que Trump se sentís com a casa, com quan tuita a la nit mirant Fox News i menjant pizza. I tampoc no ho és que quan encara no havia començat el debat ja l’hagués convertit en una versió televisada seu compte de Twitter. El terreny mediàtic estava adobat per a que desplegués tota la seva panòplia de ganyotes, mentides (em resisteixo a dir-ne fake news), desqualificacions i interrupcions constants, fins i tot al moderador. I nogensmenys no va ser ell qui fes el tuit de la nit. Amb només quinze minuts de repertori ja havia aconseguit treure Biden de polleguera, moment en que l’ex-vicepresident li va etzibar un contundent “Will you shut up, man?” (Au calla, home!).

La televisió ha vist com Twitter li robava el format i deu ser per això que els organitzadors han decidit d’introduir una sèrie de canvis per al proper debat, entre ells tallar el micro al candidat sense torn de paraula. Entenc que amb la imatge a pantalla partida a Trump encara li queda marge amb el seu variat repertori de ganyotes i escarafalls. El proper debat el guanya Tiktok.