La dada per a qui la treballa.


  • Compartir a Pinterest

Aquests dies el grup de Whatsapp dels pares de la classe de mon fill treu fum. El grup és restringit i hi puc ser perquè qui el va crear —l’administrador— pot donar fe que sóc el pare d’un dels alumnes i perquè sap el meu número de telèfon. Un fet aparentment tan innocu com aquest comporta una pèrdua de la privadesa de la qual no en som prou conscients: el nostre número de telèfon, nom, cognom, foto i patrons d’ús (allò de “connectat”, “vist fa poc”) passen a ser domini dels membres del grup.

Em preocupa la pèrdua de privadesa davant els pares que no conec però m’aterra en el cas dels que conec; en particular en el d’una mare que és metge i el d’un pare que és director d’una sucursal del meu banc. Segur que han cercat les seves bases de dades respectives i han creuat el meu historial de visites al psicòleg amb el meu historial financer!

Seguim a Whatsapp i suposem que també som en uns grups que es diuen Facebook, Twitter, Instagram, iCloud, Gmail i Administració. Hi podem participar perquè els respectius administradors ens coneixen i donen fe que som qui diem ser. Als primers hi participem molts cops per dia, molt engrescats i sovint compulsivament. Al darrer hi participem un cop l’any, de mala gana i a vegades ni això.

IdentiCAT: què, amb qui i per a què compartim les nostres dades.

Si l’exemple el generalitzem al cas de la nostra identitat, ens adonarem que la identitat que utilitzem constantment és la digital, mentre que la que ens atorga l’administració no la fem servir gairebé mai. Penseu en els centenars de vegades que utilitzeu les vostres credencials de Google o d’Apple al cap del dia (sempre que obriu el mòbil!) i proveu de recordar el darrer cop que vau fer servir el DNI. El resultat d’aquest desequilibri és que les empreses privades de Silicon Valley, sobre les que no tenim cap tipus de control, tenen més dades i de millor qualitat que les institucions democràtiques que depenen del nostre vot.

Podem restituir el balanç a la força? És la nostra obligació. I qui ho farà? Doncs ho farà vostè. El Govern de Catalunya ha presentat el projecte IdentiCAT, un nou model d’identitat digital descentralitzada i autosobirana (SSI en anglès) basada en tecnologies de registre distribuït (DLT en anglès). Mitjançant una apli al mòbil podrem gestionar la nostra identitat, amb total validesa legal i amb tota privacitat. Amb IdentiCAT les dades seran nostres: Govern, empreses, gimnasos, grups de Whatsapp, metges i directors de sucursal només tindran accés a allò que els donem accés. Al grup de Whatsapp de classe només li diré que sóc un pare d’un alumne (una dada binària, res més), al metge li donaré accés als registres d’activitat física del meu rellotge, al meu compte d’Instagram perquè sàpiga què menjo i al meu compte de Twitter perquè sàpiga quan m’enrabio. La dada per a qui la treballa.

Arxivat a: