In the first three industrial revolutions, new inventions were assembled from parts – as opposed to grown, like in nature. In the fourth industrial revolution, designers are operating at the intersection of the material, physical, digital and biological. In this presentation for the World Economic Forum, Neri Oxman – Associate Professor of Media Arts and Sciences at MIT Media Laboratory – discusses ideas including additive manufacturing using biopolymers and wearable devices involving microorganisms.
Llibres relacionats
Articles relacionats
- Josep M. Ganyet
- Publicat a La Vanguardia
Neu a Davos

La imatge de l’any és sens dubte la de les estacions d’esquí tancades a Europa. Muntanyes que al gener eren blanques mostren els prats verds de la primavera mentre uns quants esquiadors malden per baixar per la poca neu que hi ha. Els efectes de l’escalfament global han fet que aquest hivern no hagi nevat i que les temperatures siguin . . .
- Josep M. Ganyet
- Publicat a La Vanguardia
Twitter, Déu i el Cèsar

Elon Musk té des de dimecres passat el títol de “Chief Twit” a la bio de Twitter, títol que afegeix al de “Techking” de Tesla. Diu que és la feina “que havia somniat tota la vida”. Els somnis, si els persegueixes prou es compleixen. Feia mig any que havia fet una oferta de 44 mil milions de dòlars per la compra de Twitter, a 54,20 . . .
- Josep M. Ganyet
- Publicat a La Vanguardia
Gucci al metavers

La promesa és que al futur món virtual del metavers no hi haurà lleis físiques ni econòmiques. Un món, doncs, amb igualtat real d’oportunitats on entreteniment, educació i feina seran una sola cosa. Ecos de la llibertat de Stuart Mill portats per vents de l’illa d’Utopia de More que reboten a les parets de la caverna de Plató. Més o . . .
- Josep M. Ganyet
- Publicat a La Vanguardia
NFT

Quant val un GIF? I un mem? Qualsevol objecte digital és una tirallonga de zeros i uns que pot ser replicada fins a l’infinit. Així doncs, el valor d’un objecte digital tendirà a zero. La gran diferència entre el món físic i el digital és que al primer la norma és l’escassedat i al darrer l’abundància. D’aquí que els artistes digitals . . .