Vàzquez Montalbán va escriure allò de “el futbol és una religió a la cerca d’un déu”. Els mites fundacionals, el proselitisme, la comunió a l’estadi, l’èxtasi col·lectiu, la fe en els miracles i la proximitat fonètica de deu i de Déu assimilen el futbol a una religió. Fins i tot alguns han vist Déu en el deu Messi o el déu Cristiano. Però per molta fe que hi posem no són déus. Com abans Kubala, Di Stefano, Cruyff i Ronaldinho, només en son els seus profetes.

Un altre corrent filosòfic és el que propugna Jorge Valdano, amb allò de “el futbol és un estat d’ànim”. A diferència de Montalbán, Valdano no cerca la raó de ser del futbol en una causa extrínseca sinó que la troba dins nostre, un “excito ergo sum” cartesià amb l’aficionat com a primer motor.

Aquests dos corrents, aparentment irreconciliables, han estat units en un de sol amb l’acord que el Barça ha signat amb Socios.com. Hi ha qui només hi veu una venda d’actius —el 24,5% de Barça Studios per valor de 100 milions d’euros— però la realitat és que és molt més: suposa un gir copernicà al món del futbol.
Socios.com (que té com a imatge a Messi) és una empresa especialitzada en la comercialització de fitxes no fungibles per a entitats esportives (Non Fungible Tokens, NFT). Per fer-ho utilitza una cadena de blocs (blockchain) que no és més que una tecnologia per guardar la informació de manera oberta, distribuïda i encriptada. A efectes pràctics només ens cal saber que els NFT són com els cromos de tota la vida (aquests eren fungibles) que enlloc de col·leccionar en un àlbum guardem en una cadena de blocs i els tenim al mòbil.

L’acord del Barça amb Socios.com ha unificat Montalbán i Valdano. Ara queda Cruyff.

El bust d’un jugador, una jugada, un gol memorable i en general qualsevol objecte digital pot ser convertit en un NFT i per tant comprat, venut i subhastat. Un altre cop com un cromo de tota la vida. La possessió d’un d’aquests béns digitals pot proporcionar des de la satisfacció de saber-se’n propietari a gaudir de privilegis: accessos a zones VIP, continguts exclusius o participació en decisions del club. Un NFT venut per una quantitat desorbitada avui pot no valer res demà i a la inversa, com un títol de borsa.

Sembla doncs que el déu que hem trobat era el del capitalisme, un déu que es caracteritza per portar al mercat coses que n’eren fora. La revolució agrària va portar la privatització de la terra, la revolució industrial la incorporació de l’activitat humana al mercat en forma de treball i la revolució digital ha convertit les dades del nostre comportament en bé d’intercanvi, el que alguns autors coneixen com a “capitalisme de vigilància”. El que fa Socios.com és doncs portar al mercat una part del nostre comportament en forma d’NFT, concretament el nostre grau de compromís —sentiment, fanatisme— amb uns colors. I un NFT, com un cromo, no té cap valor més que el que li vulguem atorgar, un valor que depèn del nostre estat d’ànim.

El que han fet el Barça i Socios.com suposa un pas endavant per arribar algun dia a unificar les tres grans teories del futbol en una gran “teoria unificada de tot”. Ara només hi falta incorporar-hi aquella que diu “el futbol és futbol”, del gran filòsof i profeta del gol Johann Cruyff.