Viquipèdia, la càpsula del temps


La Viquipèdia és molt més que una versió en-línia d’una enciclopèdia, és la web en estat pur

  • Compartir a Pinterest

La Viquipèdia ha fet setze anys. Un 15 de gener del 2001 el Jimmy Wales escrivia “Hello, World!” a la pàgina inicial de la Wikipedia i començava així una revolució que amb el temps canviaria la manera de crear, accedir i distribuir el coneixement.

Tres mesos després, un 16 de març, Wales anunciava la intenció de crear viquipèdies en altres llengües i a les 21:07 UTC del mateix dia l’usuari anònim amb IP 216.7.146.xxx n’editava la pàgina principal de la catalana. L’endemà l’usuari CDani creava l’entrada ‘àbac’ fent de la Viquipedia en català la primera en tenir contingut després de l’anglesa. Durant dos mesos les versions anglesa i catalana van ser les úniques en tenir-ne.

Per primer cop a la història una enciclopèdia que no tenia volums ni es pagava a crèdit, que era de franc i que pel mateix preu s’hi podia escriure, una enciclopèdia que ens explicava com era el món però a qui nosaltres també li podíem explicar. Tot molt estrany, però quan les coses canvien d’àtoms a bits ja ho fan això.

La pregunta que es feia tothom fa setze anys era de si un invent així podria funcionar, si una enciclopèdia escrita per la mateixa gent que la llegia tenia sentit i si mai arribaria a contenir una informació mínimament rigoross. Els que sabíem alguna cosa de programació teníem una esperança: algunes aplicacions de codi obert funcionaven millor que les versions corresponents de pagament —Firefox envers Internet Explorer—, eren desenvolupades de manera desinteressada per una comunitat de programadors i les podia utilitzar tothom de franc. Tenien errors? Sí, però com més gran era el nombre d’usuaris que les feien servir més aviat sortien a la llum i més aviat la comunitat de programadors els arreglava.

La Viquipèdia és molt més que una versió en-línia d’una enciclopèdia, és la web en estat pur.

Jimmy Wales va pensar que aquest model de creació i gestió de programari lliure era també aplicable a la creació i gestió del coneixement per fer-lo també lliure: com més interessés un tema més lectors tindria, abans n’emergirien els errors i abans els mateixos lectors els corregirien. Els més de 162 milions d’articles en 295 llengües diferents i els 16 mil milions de pàgines vistes al mes diria que li donen la raó.

Però la Wikipedia és molt més que una versió en-línia d’una enciclopèdia tradicional, és la web en estat pur. Quan l’any 1991 Tim Berners-Lee va crear la web la va pensar com un sistema global per a distribuir informació sense centre ni jerarquia i accessible de franc per a tothom: el navegador servia tant per llegir la web com per escriure-hi i això és precisament el que fem avui a la Viquipèdia. La Viquipèdia en aquest sentit funciona com una doble càpsula del temps; la que conserva l’esperit de la web inicial i la que en guarda l’actual pel futur. Que sigui per molts anys.

Arxivat a: