Primer va ser la ràdio, després els canals 24 hores. Fins que va arribar Twitter. L’aldea global de McLuhan al palmell de la mà. No estem parlant d’una evolució sinó d’una revolució, i no és tecnològica sinó que és cultural. A Twitter no existeixen ni l’espai ni el temps; sabem que hem és massa tard quan llegim els “Good morning” dels nord-americans i el mecanisme addictiu d’escórrer el dit avall fa que la info-dopamina no s’acabi mai. Twitter ens permet modular la realitat i fins i tot crear-la al nostre gust. Mai tants van poder fer fer tant amb tan poc. Per a bé i per mal.

La força de les xarxes socials la vam intuir als atemptats de l’11M. Amb la primitiva funcionalitat d’enviar un SMS a tots els contactes, els ciutadans espanyols van articular una proto-xarxa social que va contrarestar les mentides del Govern Espanyol. Les mobilitzacions resultants van influir de manera determinant en el resultat de les eleccions. Dels SMS del 2004 fins a les manipulacions de Cambridge Analytica ha plogut molt; a les primaveres àrabs, Facebook va connectar la gent adequada en el moment adequat, Turquia i la Índia han blocat xarxes socials per reprimir revoltes i Xina i Rússia les han fet servir per a perseguir dissidents.

Els darrers exemples d’ús de xarxes socials en moviments polítics els trobem en les revoltes de Hong Kong i la que estem vivint aquests dies a Catalunya, ambdues articulades al voltant de Telegram. I com amb l’arribada de Twitter, no només som davant d’un canvi de tecnologia o de mitjà, sinó que tornem a ser davant d’un canvi cultural.

Telegram s’ha convertit en la xarxa comodí per als moviments polítics i socials. Se me n’acuden tres raons tecnològiques i una d’ètica. Les tecnològiques: 1) accedir a Telegram de qualsevol dispositiu (emmagatzema les converses al núvol); 2) els canals unidireccionals d’informació no tenen cap limitació de número de subscriptors; i 3) la seguretat que donen xats secrets, xifrats i amb autodestrucció de missatges.

Però el punt fort de Telegram rau en el seu ethos: el compromís a ultrança amb la privadesa i els valors llibertaris. Creada per Pavel Durov, el també creador de VKontakte (l’equivalent rus de Facebook), Telegram no té oficines, els seus treballadors treballen de manera remota per tot el món i la xarxa ha estat prohibida a Xina, Iran i Rússia, país del que Durov s’ha hagut d’exiliar.

En la breu història de les xarxes socials, hem vist proto-xarxes socials d’SMS influir en resultats d’eleccions, moviments de resistència no violenta tombar tiranies amb Facebook i manifestacions contra la crisi climàtica esclatar a totes les capitals del món via Twitter.

Romanguin atents als seus canals (de Telegram) per veure què passa a Catalunya. Si “el mitjà és el missatge” que deia McLuhan, Telegram és el missatge.