Sóc home, blanc, calb, de mitjana edat i malgrat tot sóc fan de la Greta Thunberg. La vaig seguir amb cert interès quan es va fer coneguda però no ha estat fins ara, ara que s’ha posat de moda blasmar-la, que me n’he fet entusiasta. L’altre dia tuitava: “Aguanta! Hi ha ajuda disponible”. El tuit n’enllaçava un altre del comediant australià Mark Humphries amb un vídeo on homes de mitjana edat confessaven avergonyits l’irrefrenable impuls d’esbroncar una “noieta sueca” de setze anys cada cop que la veien a la televisió: “Em provoca ansietat, és que fa que la fi del món sembli la fi del món”, es queixava un dels afectats per la Greta Thunberg.
Hores d’ara el tuit original de Mark Humphries té vora 116 mil retuits, el de la Greta vora 123 mil i el vídeo ha estat vist vora 15 milions de vegades. Comptant que el vídeo dura 2 minuts 20, representen 35 milions de minuts de vídeo o 583 mil hores.
Un estudi recent de la Universitat de Bristol estima en més de mil milions el total d’hores vistes el 2016 a YouTube globalment. L’electricitat necessària per a visionar tot aquest vídeo és de 19,6 Tw/h amb unes emissions associades equivalents a 10,1 milions de tones de CO2, emissions comparables a les de ciutats com Glasgow o Frankfurt. El resultat inclou l’electricitat dels servidors de YouTube, de la xarxa física i mòbil, i dels dispositius dels usuaris. També inclou l’estalvi equivalent de 116 mil tones de la política de Google de compra del 100% d’energia renovable per a les activitats dels seus centres de dades.
Alphabet (la matriu de Google i de YouTube) té el compromís públic de compra del 100% d’energia renovable, tanca acords a llarg termini amb proveïdors per facilitar-los les inversions en renovables, inverteix en empreses emergents del sector, i participa activament en lobbies que lluiten per la reducció de les emissions. Això a nivell macro. Ens falta el micro.
El consum anual de YouTube equival a les emissions de Frankfurt. Pensem-hi abans de fer clic.
Milions d’usuaris utilitzen YouTube cada dia per escoltar música mentre fan altres coses. YouTube ho podria detectar i servir només àudio. Una altra manera d’estalviar emissions seria desactivar el botó de “reproducció automàtica”, la legalitat del qual està a debat als EUA per que fomenta el consum. Una altra mesura podria ser la d’abaixar automàticament la qualitat del vídeo en segons quines situacions (cal veure un vídeo de caigudes en HD al mòbil?). Aquestes mesures de disseny sostenible ajudarien a reduir els residus digitals que entre tots generem.
Si no heu vist el vídeo del “telèfon de l’esperança de la Greta Thunberg”, el podeu trobar amb una cerca ràpida a Google, però abans de fer-hi clic, penseu si realment us cal veure’l per conscienciar-vos contra l’emergència climàtica; la lluita a més de ser a les nostres mans, és també als nostres dits.
Llibres relacionats
Articles relacionats
Neu a Davos
La imatge de l’any és sens dubte la de les estacions d’esquí tancades a Europa. Muntanyes que al gener eren blanques mostren els prats verds de la primavera mentre uns quants esquiadors malden per baixar per la poca neu que hi ha. Els efectes de l’escalfament global han fet que aquest hivern no hagi nevat i que les temperatures siguin . . .
Editar a Twitter
Twitter anunciava l’1 de setembre que estava fent proves amb el famós botó d’edició de tuits un cop publicats, una funcionalitat que milions demanaven des dels seus inicis, un llunyà 2006. La solució per a corregir les faltes als tuits publicats o l’arma de desinformació definitiva? Recordeu que com deia el Capità Enciam “els petits . . .
“Siempre negativo”
La reacció inicial de l’enèsima filtració d’unes imatges íntimes d’algú famós ha seguit el guió habitual: 1) tema de conversa a la màquina de cafè, a casa i al supermercat 2) pujada col·lectiva de la fomo (fear of missing out) i 3) necessitat urgent de veure’l. Aquesta vegada el protagonista és el Santi Millán però abans d’ell li . . .
La paradoxa del Bitcoin Kazakh
Unes protestes en una regió d’una ex-república soviètica fan tremolar els dipòsits en Bitcoin de tot el món. Mentre a Kazakhstan la gent es manifesta pels carrers pel preu de la benzina, Silicon Valley ho fa a Twitter pel del Bitcoin. La criptomoneda cau fins als 43.000 US$. Podria ser l’argument d’una novel·la de Tom Clancy però és el . . .
