La UOC i el Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada de la Generalitat organitzen demà dimarts la jornada “Desconstruint la realitat, impacte de les fake news i de la postveritat”. Experts del periodisme, la publicitat, la sociologia, el dret i la tecnologia es trobaran per a reflexionar sobre l’impacte de les fake news en persones, organitzacions i en la societat en general. La gran pregunta que planteja la jornada és de si els algorismes poden aportar o no la solució a la realitat de postveritat en la que ens trobem immersos.

Els fenomens de les fake news i la postveritat no són nous, de fet són tan antics com la guerra que és tant com dir com la humanitat. La fama de faldiller de Marc Antoni li ve de la campanya en contra que li va fer Octavi August. A Vlad Tepes, l’inspiraror de Dracula, el coneixem a aquesta banda d’occident com a l’empalador sanguinari de la versió dels seus enemics germànics; segons la tradició russa, va ser un heroi que va salvar la cristiandat dels turcs. El libel “El Protocols dels Savis de Sió” sabem que va ser creat per la policia tsarista per a justificar els pogroms que sofrien els jueus en base a un suposat complot per a dominar el món. Publicat el 1903, ha estat refutat en nombroses ocasions i malgrat tot l’argument conspiranoic corre encara avui per les xarxes.

Les fake news tenen un comportament molt similar al d’un virus i no només pel que fa a les conseqüències. S’estenen més de pressa, arriben més lluny i resisteixen més que les notícies vertaderes mentre salten de xarxa en xarxa tal i com un virus ho fa entre grups humans. Intentar desmentir-les és una altra manera de propagar-les.

I la culpa és nostra. El model de negoci imperant a la xarxa està basat en l’atenció. Les grans empreses d’internet (que és el mateix que dir les grans empreses) compren la nostra atenció, a canvi de continguts o experiències, que empaqueten i venen als anunciants. És així com Facebook i Google s’han fet amb el 61% del mercat publicitari en línia global que suposa el 25% del total (font Statista). I res capta més la nostra atenció que la por. Milions d’anys d’aquest mecanisme de supervivència han fet que siguem els descendents, no dels més valents sinó dels més porucs.

Això ho sabien bé a Cambridge Analytica quan van utilitzar les dades de 50 milions d’usuaris de Facebook en la campanya de Trump. En paraules d’un dels seus executius: ”No saps que tens por d’una cosa fins que no la coneixes”. Arribats aquí només cal fer una campanya per a cada por, independentment de que els arguments siguin certs o no. En temps de xarxes, algorismes i fake news els fets no són veritat perquè puguin ser comprovables, sinó perquè ho decidim entre tots amb l’atenció que els dediquem, atenció que serà venuda de forma agregada a un anunciant a canvi de diners, aquests sí, de veritat.