El moviment #aPensar


Part de la nostra voluntat l’hem delegada en la tecnologia. Poder i revolucionaris ho saben

  • Compartir a Pinterest

Parlem de la revolució de Facebook per referir-nos a les primaveres àrabs però el que és cert és que de revolucions de Facebook n’hi ha hagut per tot arreu. A Catalunya, la reacció a la sentència de l’Estatut al 2010 va coincidir amb la irrupció de les xarxes socials a l’espai comunicatiu. Les protestes subsegüents i l’articulació d’un moviment independentista capaç de marcar l’agenda política no s’entenen sense. De manera anàloga el moviment #15M va passar de les xarxes socials als carrers, i d’allà a les institucions. Protestes a Estats Units, Turquia, Ucraïna o Rússia, els moviments #OccupyWallStreet, #BlackLivesMatter o #MeToo, són exemples d’acció digital descentralitzada amb impacte social.

A França passa ara amb el moviment de les armilles grogues. Aquest cop la causa ha estat la decisió d’aplicar una taxa ecològica als carburants fòssils, i l’espurna, un vídeo que l’acordionista Jacline Mouraud va penjar a l’octubre a Facebook. Al vídeo “OÙ VA LA FRANCE?” —suau en les formes però fort en el fons— hi subjau la fractura entre la França suburbana depenent dels combustibles fòssils i la urbana més preocupada pels patinets elèctrics.

El grup @NousGiletsJaunes publicava el 25 d’octubre les seves demandes a Facebook: 1) supressió de la taxa, 2) reducció de l’IVA als aliments, 3) disminució de les multes a 10€, 4) supressió del límit de 80 km/h, 5) reducció del sous dels electes, 6) disminució de la despesa pública, 7) equiparació de les pensions a 2.000 €. El camioner Eric Drouet va crear un esdeveniment a Facebook per bloquejar França el 17 de novembre i les armilles grogues (tot i no ser noves en les protestes franceses) van entrar a la història.

Part de la nostra voluntat l’hem delegada en la tecnologia. Poder i revolucionaris ho saben

El moviment no té líders definits, no podem saber del cert a qui representa cada grup de Facebook, ni qui ni com s’han escollit les seves demandes i les moltes altres que s’hi han afegit después: supressió del Senat i la creació d’una Assemblea Ciutadana, el restabliment de l’Impost de Solidaritat a les Fortunes i un referèndum sobre Macron (proposta de la secció local de la Vall d’Oise).

En una columna al diari Libération, el periodista Vincent Glad suggeria que els darrers canvis a l’algorisme de Facebook n’explicarien el fenomen: per tal de tornar la plataforma als seus orígens socials, Zuckerberg va decidir prioritzar els continguts dels grups (creats per usuarios) per damunt del de les pàgines (creats per mitjans). Això té tan a veure amb la legitimitat del moviment i amb les raons de fons de les protestes com ab l’enginyeria social: un simple canvi en el valor d’un paràmetre a Silicon Valley pot afavorir una revolució als carrers la sisena economia del món. Un petit test A/B rutinari en l’algorisme de Facebook, un gran canvi en la societat. Un tema més pel moviment #aPensar.

Arxivat a: