Cisco obrirà a Barcelona el seu primer centre de disseny de xips a la Unió Europea. Han influït en la decisió final el fet que ja tingui un centre d’innovació al Poblenou, l’ecosistema tecnològic i acadèmic de Barcelona i l’ajut de 1.150 milions de diner públic del PERTE, no necessàriament per aquest ordre. La decisió s’alinea amb l’objectiu de la UE d’arribar a representar el 20% del mercat global de xips el 2030.

Xi Jinping en una visita a un centre de comandament militar ha dit a l’Exèrcit Popular d’Alliberament de “reforçar de manera integral l’entrenament militar en preparació per a la guerra”. Dos titulars que junts s’entenen millor.

En qualsevol interacció amb un aparell electrònic modern està controlada per xips. Les xarxes 5G, els ordinadors, els sistemes de defensa militar, els vehicles, les bicicletes elèctriques, la torradora…tot, absolutament tot, depèn dels xips. Qui controla els xips controla el món.

Podem parlar d’una guerra soterrada pel seu control? La punta de l’iceberg la veiem en la pugna per la producció, les cadenes de distribució i els tractats que en regulen la seva exportació. L’administració nord-americana en limita l’accés a Xina que els necessita per a continuar fent salts qualitatius en la recerca de frontera: en IA, biociència i en computació quàntica, camps en què Xina és a l’avantguarda mundial. La miniaturització de xips, en canvi, se li resisteix.

Europa, EUA i Xina depenen dels xips de Taiwan. La geopolítica s’ha tornat silicopolítica.

La necessitat de “Lebensraum” digital pot portar Xina a desplaçar la seva marina només 100 milles per trobar-lo a Taiwan. La petita illa lidera el mercat global dels xips, amb TSMC amb un 53% al que s’hi ha d’afegir un 10% d’altres fabricants. L’estratègia silicopolítica surt amb una simple regla de tres que els EUA coneixen. El suport dels EUA a Taiwan s’havia basat històricament a l’oposició al règim comunista de Beijing, avui es basa en l’interès silicopolític.

Els EUA, que van inventar les tecnologies dels semiconductors, aplicant els dictats del capitalisme globalitzador van subcontractar-ne la producció entre d’altres a Taiwan. A Europa no ho tenim massa millor, de fet ho tenim molt pitjor. A la mateixa onada globalitzadora del silici l’hi hem de sumar la de l’energia, que vam deixar pràcticament en mans de Rússia. A més de necessitat de “Lebensraum” digital en tenim d’energètic.

Ens afecta? En el pitjor dels casos el món podria acabar depenent dels dictats digitals del Partit Comunista Xinès. En el millor si no fem res, podríem acabar esperant anys per la nostra torradora, bicicleta o cotxe elèctric. M’ho comentava el Francesc Pua, gerent de Servisimó: “pels elèctrics Volkswagen ID.3 donem data per d’aquí a un any perquè no ens n’arriben per culpa del tema aquest dels xips que ja coneixes”.

Si us plau, més siscus a Europa i menys xis a l’estret de Taiwan.