El 5 de novembre el govern espanyol aprovava amb caràcter d’urgència el Reial Decret-Llei 14/2019, on per raons de seguretat pública s’adopten mesures en matèria d’administració digital i telecomunicacions. La seva aplicació permetria, de manera quirúrgica i sense control judicial, tallar internet a àrees del país, a grups o fins i tot a individus depenent dels seu patró de conducta (ubicació, itineraris, contactes).

Quan pensem en canvis polítics i control d’internet ens venen inevitablement al cap les Primaveres Àrabs, massa mitificades per interpretacions eurocèntriques que confonen causalitat amb correlació. Excessivament maniqueistes, s’assemblen massa a les de la caiguda del bloc comunista de la URSS.

La creença generalitzada és que l’exposició a la informació del “món lliure” va portar a l’ensulsiada del bloc comunista. En un estudi de 2009 que porta per nom “Opi per les masses: com els mitjans estrangers poden estabilitzar règims autoritaris”, Holger Lutz Kern (Yale) i Jens Hainmueller (Harvard) demostren que l’exposició dels habitants de l’antiga RDA a continguts televisius de la RFA als 70 i 80, no només no va contribuir a desestabilitzar el règim comunista sinó que el va apuntalar.

L’estudi demostra una correlació entre el nombre de peticions de visats de sortida del país i la recepció de les cadenes de la RFA: a les zones sense cobertura n’hi havia moltes més peticions que en les de bona cobertura. En adonar-se d’aquest fet, les autoritats permetien tàcitament la instal·lació de parabòliques.

S’equivoquen tots els manuals de propaganda? Si i no. Resulta que si bé la RFA emetia programes informatius en profunditat que contradeien els canals oficials de la RDA, també emetia Dallas i Dinastia, que eren els programes més vistos. Els habitants de la RDA que veien la tele occidental no pensaven tant en visats perquè durant dues hores al dia ja “emigraven” en massa a la RFA. En canvi, els que no podien “sortir” del país eren molt més crítics amb el règim.

Quan pensem en el paper d’una internet lliure en els règims totalitaris actuals, pensem en la força de les xarxes socials, els blogs i YouTube, però obviem que aquests mateixos canals contenen més entreteniment que informació, i que a l’hora d’escollir entre l’un i l’altra ens quedem amb els gatets, tal i com feien els televidents de la RDA amb el JR. Això sense tenir en compte els Netflix, HBO, Amazon Video, Rakuten, Filmin, Apple TV+, Movistar, Twich, , Apple Music, Google Play Music, Amazon Prime Music, Apple Arcade, Playstation Plus, Xbox Game Pass, Nintendo Switch Online, Opensport i LaLigaSportsTV.

L’aplicació del Decret-Llei 14/2019 no només no aconseguiria l’efecte estabilitzador que pretén sinó que en provocaria l’efecte contrari; és molt més eficient no treure l’opi digital a les masses.