Quan tot això passi tot haurà canviat per sempre? La realitat serà una altra? Com que aquest tot ens inclou a les persones podem respondre amb un sí rotund sense temor a equivocar-nos. Si heu seguit aquesta columna sabreu de la meva aversió a la futurulogia. No patiu, no parlo de futur, parlo de present. La realitat és la suma d’allò que els nostres sentits capten i la interpretació subjectiva que en fem d’acord amb la nostra cultura.
No utilitzaré el concepte de cultura digital ni de digitalització perquè al segle XXI les realitats física i digital estan tan entrellaçades que són indestriables. Algú va dir un dia que la cultura serà digital o no serà. La pandèmia ha acabat validant aquesta versió post-industrial de la frase de Torras i Bages. Té gràcia que hagi estat una cadena biològica d’informació —la de l’ARN del SARS-CoV-2— qui ens hagi obligat a transformar-ho tot en cadenes digitals d’informació.
Els mitjans creen realitats culturals i com que els mitjans digitals els fan els bits, els streams i les connexions, són fàcilment mesurables. El servei de monitorització de plataformes en streaming JustWatch ha publicat un estudi on posa xifres a l’augment de consum de plataformes d’streaming. Espanya, amb un increment d’un 275%, ha estat el país líder en consum d’aquests serveis superant França, Itàlia, el Regne Unit i fins i tot els Estats Units.
Netflix ha incrementat el consum en un 322% sumant com a conseqüència 16 milions de subscriptors més als 166 que ja tenia. Li segueixen Disney+ amb un increment del 290% (la xifra és enganyosa ja que el servei va obrir a l’inici del confinament), Amazon Prime Video amb un 266% i Hulu, amb fins a un 259% més.
Rècord històric de consum de continguts digitals. Ni tota la cultura és digital ni tot allò digital és cultura.
Entre els membres de la Generació Z (16-23) els mitjans preferits són els vídeos en línia —Youtube i similars—, la plataformes d’streaming de pel·lícules i sèries, la música i els videojocs. Televisió tradicional i ràdio tanquen la llista. A mesura que augmenta l’edat dels confinats veiem dues tendències: la tele i la ràdio van guanyant terreny, els videojocs en perden, mentre vídeos en línia i plataformes d’streaming es mantenen. Per a la generació dels Baby Boomers (57-64) la televisió tradicional i la ràdio son amb diferència les principals fonts de consum de mitjans.
Diferents estudis coincideixen que el que més més hem fet aquests mesos de confinament és buscar actualitzacions sobre la pandèmia, escoltar música, mirar pel·lícules i sèries, mirar vídeos divertits, jugar a jocs de mòbil, i mirar mems molts mems a les diferents xarxes socials. Ara només falta posar-nos d’acord en quina part de tot el que consumim —incloses sèries i pel·lícules— és cultura i quina no. Em temo que això no sigui tan fàcilment mesurable.
