En la recent trobada del WEF a Davos han ressonat tres números: el 2030, el trilió (l’americà, el nostre bilió) i el 4. I si és cert, com diu el Professor De Debò de La Competència, que els números ens parlen, què ens volen dir?

El 2030 ha sortit en vàries conferències com a horitzó: l’any en què serem a tocar d’una IA general (aquella capaç de realitzar qualsevol tasca cognitiva humana); l’any de la 5a Revolució Industrial, que ens donarà les eines per afrontar els reptes globals, entre ells el canvi climàtic i revertir l’escalfament global; l’any en què tothom estarà connectat; i l’any que haurem acabat amb les desigualtats perquè els beneficis de la tecnologia arribaran a tothom. El 2030 és també la constatació de que hem retardat deu anys (un cop més) els propòsits que teníem pel 2020.

L’altra xifra és la del trilió americà. Ha sortit en relació la Xina, referida a les inversions del gegant asiàtic en infraestructures, en relació al valor de l’Amazon xinès Ali Baba, i l’hem vista al carrer Promenade en un cartell gegant, on el Primer Ministre indi Narendra Modi ens convidava a invertir al seu país. Uns i altres tenen les bases de dades més grans del món dels seus ciutadans: la Xina mitjançant els pagaments mòbils d’Ali Pay i WeChat i la Índia amb les dades biomètriques de més de mil milions usuaris del seu Catsalut. La xifra és la constatació del món multipolar que arriba amb la Xina disputant la supremacia tecnològica als EUA. La imatge en una pantalla gegant del WEF d’un mapa centrat en el Pacífic, amb els EUA a una banda i Xina a l’altra, i Europa perduda en un raconet a dalt a l’esquerra n’és la visualització.

I aquest nou ordre mundial ens porta a la xifra protagonista de l’edició d’enguany de Davos: el 4 de la Globalització 4.0. La Globalització 3.0 —la que va unir Europa en un mercat únic, la que va comportar la caiguda del Mur de Berlin, la que va donar un mercat global a Japó i als “Tigres Asiàtics”, la que va fer créixer el PIB dels BRICS (Brasil, Rússia, India, Xina i Sudàfrica) a nivells històrics i la que ha permès els EUA liderar l’economia digital global— ja no serveix en una economia basada en la informació. Als països de l’OCDE els salaris s’han desacoblat de la producció, la mateixa tecnologia que serveix pera unir persones serveix també per dividir-la (en parlava Tim Berners-Lee a Davos), i la robotització i la IA substitueixen feines repetitives més ràpid del que no ens pensàvem: combustible premium per a populismes, nacionalismes i proteccionismes. La paradoxa de la globalització.

Recordeu-me d’aquí a deu anys d’escriure sobre el 2040, el trillió (aquest cop del nostre) i sobre la Globalizació 5.0.