D’ençà l’any 2012 se celebren a Formentera les jornades Formentera 2.0 de la cultura digital, noves tecnologies i comunicació. Aquesta edició ha comptat amb na Sarah Harmon de Linkedin, en Lluís Alsina de Gestmusic, na Glòria Molins d’Airbnb, en Juan Baixeras de Playground, na Covadonga Noguerol d’Estrella Galicia, en Toni Sellés de Vasava, n’Álvaro Morales de Carat i de qui vos escriu aquestes línies. Organitzat per la periodista i activista cultural Rosa Castells, Formentera 2.0 té el suport de la Conselleria d’Innovació i Turisme del Govern de les Illes Balears i del Consell Insular de Formentera.

La gràcia és que dins la cultura digital i la comunicació hi cap tot. OT per exemple. En Lluís Alsina mos va explicar com YouTube i Instagram van ser clau per arribar a un nou públic i rellançar un format que ja no interessava: van crear un perfil d’Instagram per a cada concursant i van permetre als fans utilitzar els vídeos que OT pujava a YouTube.

Álvaro Morales, de l’agència de mitjans Carat, va insistir en el paper disruptor que la tecnologia té en el mercat publicitari: “de la mateixa manera que la tecnologia dóna el poder als consumidors, també l’hi dóna a les marques per oferir-los publicitat personalitzada”. La bicicleta de l’anunci de Decathlon que veim a Facebook no és la mateixa si ets un homo, una dona, et mous per ciutat o només surts el cap de setmana.

El futur de la feina (i la feina del futur) va ser tema de la ponència de na Sarah Harmon de LinkedIn. La xarxa social està especialitzada en connectar professionals i ajudar-los a ser més productius: “a la resta de xarxes socials hi pass el temps, a LinkedIn l’hi invertesc”. Tot d’una vaig actualitzar-hi el meu CV.

El subtítol de les trobades és “Desconnectar per connectar”. Arribar a Formentera des de Barcelona comporta una hora d’avió i una altra de ferri que et va desconnectant a mesura que t’allunyes d’Eivissa. L’altra desconnexió es produeix un cop a l’illa quan te’n dones compte que no tots els llocs tenen cobertura i que els WiFis públics són lents i inestables.

Idò, a Formentera hem après de com OT va cedir alguns drets a la seva audiència per a que els hi fessin la feina de difusió; de com les marques ens cedeixen parcel·les de decisió a canvi de les nostres pautes de comportament; i de com cedim les nostres dades personals a xarxes socials com Linkedin per a que ens (i els) facin més productius. La gràcia d’aprendre-ho a Formentera és que a la illa també cedeixes la teva agenda i la teva connectivitat i et connectes amb gent amb qui pots enraonar de cultura digital, de noves tecnologies i de comunicació, o sigui, de tot. Més o manco com a internet però sense haver de cedir les teues dades.