Schoolhouse Rock! és una sèrie de televisió nord-americana creada l’any 1973 on cada episodi és un videoclip musical educatiu fet amb animació. Els temes que toca inclouen ciència, matemàtiques, gramàtica, història, economia i educació cívica. La idea de barrejar música, televisió i educació la va tenir el publicista David McCall quan se’n va adonar que el seu fill maldava per memoritzar les taules de multiplicar però que en canvi era capaç de memoritzar totes les cançons de les llistes d’èxits.

McCall va encarregar una sèrie de cançons per ensenyar a multiplicar a la canalla al músic Bob Dorough i així va néixer el tema “Three is a Magic Number”, que va ser el pilot de la sèrie. Schoolhouse Rock! es va emetre els dissabtes al matí a la cadena ABC del 1973 al 1984, amb una represa de 1993 a 1996.

Vàries generacions de nord-americans han après cantant les taules de multiplicar, la gravitació universal, com es calculen els interessos o com una proposta de llei arriba al Congrés dels EUA, passa al Senat i es converteix finalment en llei quan la signa el President.

La idea d’utilitzar la televisió —la tecnologia de la informació i la comunicació amb més penetració de l’època—, per a la difusió del coneixement pot semblar-nos molt creativa però és en realitat tan antiga com la civilització mateixa. Els poemes homèrics no eren en vers per caprici sinó perquè en facilitava la memorització i així passaven de mestres a alumnes de manera oral. Les TIC de l’època eren les mètriques, les rimes, l’adjectivació coherent i la recitació cantada.

I avui som on érem però amb la diferència que ara ens toca explicar a la canalla —i al conjunt de la societat— conceptes molt més complexos, conceptes que toquen, deriven de, o impacten, la tecnologia, l’economia i l’ètica. Tres és un número màgic. El debat actual de la privadesa i la vigilància de les persones, accelerat per la Covid-19 n’és un exemple.

Imaginem un triangle equilàter amb els tres conceptes anteriors com a vèrtexs on governs, organismes, institucions i empreses situen la x de les seves polítiques. Depenent d’on caigui la x tindrem un model de societat o un altre. Sembla que la Xina i els EUA ja han posat la x més a prop de la tecnologia i l’economia que de la ètica; ho ha decidit l’estat en el primer cas i els mercats en el segon. També sembla que la vella Europa ha decidit posar la x al mig del triangle però va endarrerida respecte els dos primers perquè no acaba de trobar el centre geomètric exacte.

Una altra vegada ens toca explicar el tres com a número màgic. Caldrà explicar-ho, i, com sempre, ho hem de fer amb la tecnologia més difosa del moment: amb els mòbils i la intel·ligència artificial que portem a la butxaca. A Finlàndia —sempre Finlàndia— ja ho estan fent, ho podeu comprovar vosaltres mateixos accedint a course.elementsofai.com i fent-ne el curs.