Els mitjans de predicció
La revolució passa per apoderar-se dels mitjans de predicció, que ara són en mans de la burgesia digital.
L’altre dia mon fill em va preguntar si es pot predir el futur: “Si podem saber més o menys quin temps farà demà, no podríem saber també més o menys si una fulla caurà o cap on volarà una papallona?”. És una pregunta que tots ens hem fet de petits i que va amb el paquet de preguntes existencials junt a “d’on va sortir l’Univers” i “què . . .
Davos i els números
2040, un trilió i 4.0. Els números de l’esperança o del fracàs
En la recent trobada del WEF a Davos han ressonat tres números: el 2030, el trilió (l’americà, el nostre bilió) i el 4. I si és cert, com diu el Professor De Debò de La Competència, que els números ens parlen, què ens volen dir? El 2030 ha sortit en vàries conferències com a horitzó: l’any en què serem a tocar d’una IA general . . .
Singularitat i humans amb ànima
Quan els ordinadors superin en intel·ligència els humans, el que ens haurem de preguntar és si els humans tindran ànima.
El professor Xavier Ferràs escrivia la setmana passada en aquesta mateixa pàgina l’article “Singularitat i robots amb ànima” on es preguntava si mai una Intel·ligència Artificial (IA) que igualés o superés en capacitats a la humana, arribaria a desenvolupar consciència de sí mateixa. Podrem parlar de robots amb ànima? L’article convida a . . .
La ‘A’ del tecnomànager
El tecnomànager haurà de gestionar equips híbrids d’humans i robots. A les STEM hi haurà d’afegir la ‘A' de les set arts liberals.
El Xavier Ferràs parlava la setmana passada en aquesta mateixa pàgina de com hauria de ser el perfil del nou tecnomànager. Deia: “Haurà de disposar de fortes dosis de creativitat, (…) inventar escenaris futurs, (…) desplegar empatia per situar-se al lloc del consumidor i gestionar projectes cada cop més híbrids i complexos amb fortes . . .