Youtubers, influenciadors i creadors de contingut en línia espanyols s’empadronen a Andorra per a pagar menys impostos. Fins avui això era propi d’esportistes, artistes i empresaris i en general tot aquell qui considera que els impostos son els altres. Internet també ha democratitzat aquesta pràctica.

El model de negoci de la internet actual fa que qualsevol que tingui una webcam, un micro de condensador i una cadira Recaro pugui arribar a ser una estrella mundial comentant partides de Fortnite en directe. Això vol dir tenir desenes de milions de seguidors que generen ingressos publicitaris que poden arribar als 10 milions d’euros l’any. El resultat de la divisió pel salari mitjà anual s’expressa en vides.

La democratització acaba aquí. La internet d’avui està parcel·lada en plataformes com YouTube, Twitch, Instagram, Facebook o Twitter; l’accés no és mitjançanat d’un navegador web sinó d’aplicacions privades; la clau la tenen Apple i Google amb les seves botigues d’aplicacions. La web que ens van llegar Tim Berners-Lee i Robert Caillau ara fa 42 anys és avui en mans del capitalisme de dades de Silicon Valley.

Tota? No. Una colla d’irreductibles llocs web resisteix encara a l’invasor.

La diferència entre els editors de la Viquipèdia i els Youtubers és la mateixa que hi ha entre la Viquipèdia i Youtube.

Aquests dies s’esdevé el 20è aniversari de la Viquipèdia, una enciclopèdia creada amb les aportacions dels seus mateixos lectors. Fa vint anys això era poc més d’una idea hippie, una declaració d’intencions sobre la distribució de coneixement de manera horitzontal. Avui Viquipèdia, amb més de 55 milions d’articles en 317 idiomes, és el corpus de coneixement més gran mai compilat; és el 5è lloc més visitat d’internet; té mes de 22.000 milions de pàgines vistes al mes; competeix amb llocs com Youtube, Facebook, Amazon i Google; i les seves pàgines surten les primeres a les cerques.

Tot això sense publicitat, sense rondes d’inversió, sense accionistes, sense bilionaris que la gestionen d’una illa del Pacífic, sense haver de passar per Apple i Google, i sense recollir dades dels usuaris. La Viquipedia està creada per voluntaris, està gestionada per una fundació sense ànim de lucre, es manté amb les donacions dels usuaris i és de franc: Viquipèdia és l’anti-Silicon Valley.

Com pot ser que aital suma d’impossibilitats doni com a resultat una possibilitat? La resposta la trobem en la nostra natura; en allò que ens distingeix com a sapiens sapiens: una curiositat insaciable, la voluntat de compartir el nostre coneixement i la necessitat de col·laborar amb el grup. Tres de tres pels anònims creadors de continguts de tot el món de Viquipèdia, dos de tres pels mediàtics creadors de continguts espanyols d’Andorra.