Aquest any el tema de la trobada anual del WEF ha estat “Lideratge responsiu i responsable”, més necessari que mai davant els reptes globals actuals. Dit d’una altra manera: què fer davant l’auge dels populismes, la crisi dels refugiats, el canvi climàtic i la rebel·lió de les màquines. I sembla que el comú denominador a tots aquest reptes és la convergència de moltes tecnologies en el que se’n diu la 4a revolució industrial que n’és alhora causa i solució.
Parlar de quarta 4a industrial sóna a futur i potser no ens n’hem adonat però ja hi som. Tot ha anat molt ràpid i el que crèiem ciència-ficció fa només cinc anys és ara una realitat. Des del mòbil podeu fer la compra i en una hora tenir-la a casa. Els cotxes sense conductor ja no es distingeixen d’un model de sèrie i ja circulen per Boston, Airbus acaba d’anunciar un cotxe volador per l’any del 2018, el mateix any que als canals d’Amsterdam hi circularan barques sense conductor. Entendre com hem arribat aquí és fàcil, preveure’n les conseqüències no tant.
Els primers ordinadors es van dissenyar amb llapis i paper. La segona generació es va dissenyar amb l’ajut de la primera i així successivament fins arribar avui, on milers de milions de persones estan connectades via ordinadors de butxaca amb una capacitat de càlcul i d’emmagatzemament mai vista. Si a tot això li sumem la convergència de tecnologies com la intel·ligència artificial, la internet de les coses, la robòtica, la nanotecnologia, la biotecnologia i la computació quàntica veurem com aquesta revolució és diferent de les precedents pel que fa a escala, àmbit, complexitat i velocitat d’adopció.
A la segona meitat del segle XVIII, amb la 1a revolució industrial vam aconseguir mecanitzar el treball amb el vapor. Amb la segona, a la segona meitat del XIX la divisió del treball i els mètodes de producció en massa gràcies a l’electricitat. L’electrònica i l’automatització de la producció van portar la tercera revolució industrial als anys 60 del segle passat. Encara som al primer quart del segle XXI i ja estem parlant de quarta 4a industrial que aquest cop és digital, física i biològica.
Per entendre on som, com hem arribat aquí i la impossibilitat de preveure’n les conseqüències ens anirà bé comparar la tecnologia disponible per a un nadiu electrònic de la dècada dels 60 —jo mateix— i la que té un nadiu digital del nou mil·leni —mon fill—. Quan jo tenia l’edat de mon fill, la tecnologia de casa eren la ràdio, el telèfon, la tele amb un sol canal (l’UHF va arribar més tard), la màquina d’escriure de mon pare i la Instamatic de la comunió. Ara a casa meva hi compto deu aparells connectats a internet, una tele que té aplicacions enlloc de canals i el telèfon, la Instamàtic, la màquina d’escriure, la ràdio i la tele els porto en un ordinador de butxaca que en diem mòbil. Predir el que viurà la generació digital és poc més que impossible.
Però que no puguem predir el que passarà no vol dir que no ens hagi de preocupar. De fet tot i que la història és el pitjor mètode per a predir el futur si que ens pot donar pistes per entendre el moment actual i de com encarar-lo.
Tota revolució parteix la societat en favorables i detractors. El moviment luddita s’oposava al vapor al segle XVII i els estudiants de Berkeley s’oposaven als anys 60 a la gestió informatitzada de la universitat perquè eren persones i no números. Més tard uns es van adonar que el vapor generava més feina i els altres que els ordinadors podien servir per fer la revolució (hippy en aquest cas).
L’altre efecte d’una revolució, i aquest ha estat el gran tema de Davos, és el de la disrupció del mercat de treball. Les successives revolucions industrials van destruir molts llocs de treball però en van crear més de nous. La mecanització del camp va desplaçar gent cap a les ciutats que van haver de desaprendre a fer de pagès i van haver d’aprendre a treballar a la fàbrica. Migracions, ciutats dormitori, i especulació en són els subproductes.
I el tercer gran efecte de tota revolució és el de la gent que es queda enrere, de la divisió que hi ha entre els que tenen accés a les tecnologies i els mitjans de producció eficients i els que no. Les revolucions precedents han creat més llocs de treball dels que han destruït i els treballadors desplaçats del seu lloc de treball per una nova tecnologia disruptiva s’han reciclat i incorporat a nous sectors. En l’actual, amb un robot o un sistema d’intel·ligència artificial competint amb els humans per un lloc de treball no és tan clar.
La 4a revolució industrial ha de ser responsiva i responsable, si no haurem de parlar també de refugiats digitals.
Foxconn, el fabricant taiwanès que fa els iPhones va substituir 60.000 humans per robots —Foxbots— com a part d’un pla d’automatització total dels seus processos de producció. Actualment Foxconn dóna feina a 1,2 milions de persones.
Ens podem imaginar un futur hipertecnològic on els robots faran la nostra feina i la intel·ligència artificial serà com un ésser suprem que proveïrà des del cel, però ens equivocarem. El futur és ara però està mal repartit. La responsabilitat que tenim és repartir-lo bé amb els avantatges i problemes que porta associats. La revolució l’hem de fer entre tots i ha de ser responsiva i responsable, si no ho fem, la divisió entre els que tinguin accés a mitjans de producció altament eficients com la robòtica, la intel·ligència artificial i la biotecnologia i els que seran desplaçats per aquestes mateixes tecnologies serà encara més gran que l’actual, i llavors haurem de parlar també de refugiats digitals.
