There’s an app for that. Aquesta és la frase que Steve Jobs va fer popular per explicar l’èxit de la botiga d’aplicacions de l’iPhone tot i que fidel a l’obsessió d’Apple de controlar la qualitat del programari, inicialment no li agradava gens la idea que els usuaris podessin instal·lar aplicacions de tercers. Ja no ens en recordem però el primer iPhone només portava les aplicacions d’Apple i l’App Store no existia.
Deu anys més tard a l’App Store hi ha més de 2,2 milions d’aplicacions, a la de Google més de 2,7 i 1,4 milions a la resta de botigues. Una indústria que fa deu anys no existia, que al 2016 representava un negoci de 90 mil milions de dòlars i amb un valor previst de 190 mil milions pel 2020.
Amb aquestes xifres el famós There’s an app for that queda curt. Mireu el vostre mòbil i feu l’exercici de comptar les aplicacions instal·lade: les que feu servir habitualment —es compten amb els dits d’una mà—, les que no feu servir i les que ni sabíeu que hi teníeu. Després d’aquest exercici d’arqueologia digital comprovareu que en alguns cassos teniu més d’una aplicació per fer la mateixa cosa: missatgeria, mapes, taxi, aparcament, viatges, esport, notícies… podria seguir. Calen? No.
El nostre mòbil (i Google, Apple i Facebook) ho sap tot de nosaltres, sovint dades que ni nosaltres sabem i que quan transforma en informació útil ens sembla màgia. Si utilitzeu el calendari d’Apple o de Google l’experimenteu cada cop que el mòbil us diu que heu de sortir per no arribar tard a la vostra propera cita o quan Siri us diu on heu aparcat perquè ha guardat la ubicació en desconnectar-se del Bluetooth del cotxe. Al mòbil també guarda la informació dels recorreguts que fem a diari, on passa més estona quiet de dia —la ubicació de la nostra feina— i on dorm a la nit —casa—. També podria seguir.
No vull cent aplicacions al mòbil de la mateixa manera que no vull cent canals a la tele. De fet, no vull mòbil.
Un sistema espavilat de veritat aprofitaria tot aquest coneixement que té de nosaltres i del món per, de manera prescriptiva, suggerir-nos el que és millor en cada moment. Si seguim amb l’exemple del cotxe, amb la informació dels nostres recorreguts i a banda de suggerir-nos la millor ruta segons el trànsit, ens podria recomanar quan i on fer benzina a millor preu i d’acord amb la nostra edat i estil de conducció renegociar un canvi en les condicions de l’assegurança. Potser sembla ciència ficció però si només fa deu anys en haguessin dit que un dia ho faríem amb unes apps que tindríem instal·lades al mòbil també ens ho hauria semblat.
El mòbil desapareixerà i amb ell les aplicacions. Els assistents personals integrats al nostre entorn basats en intel·ligència artificial ens ajudaran en aquestes tasques de manera desatesa. Serà molt similar a la diferència que hi ha entre que Netflix t’encerti la pel·lícula que vols veure —sap el teu historial de visionat— i haver-ne de trobar una que t’agradi saltant de canal en canal de la TDT.
