Fa quinze dies parlava de l’enorme pes demogràfic de les xarxes socials. Els 1.900 milions d’usuaris que cada mes es connecten a Facebook superen abastament els 1.400 milions de nacionals xinesos. Tretze de les vint primeres posicions en el rànquing demogràfic serien xarxes socials si aquestes fossin països. Si pintéssim cada país del color de la xarxa social més utilitzada veuríem que vivim en el planeta blau Facebook, fet que ajuda a entendre la influència de Cambridge Analytica en les eleccions nord-americanes utilitzant dades de 50 milions d’usuaris de la xarxa social.
Admetem-ho, en un dia utilitzem la nostra identitat digital de Facebook, Google, Apple, Whatsapp o Twitter desenes de vegades, mentre que la nostra identitat física —o nacional— la utilitzem pràcticament només quan viatgem, votem i signem hipoteques. A efèctes pràctics, la nostra nacionalitat està més determinada pels bits, i per tant és discreta, que pels àtoms del lloc on naixem. Podria aquesta nacionalitat al núvol substituir la nacionalitat física?
A Xina, la totpoderosa aplicació WeChat —que amb 846 milions d’usuaris seria el setè país del món—, ja es pot utilitzar com a DNI electrònic des de desembre a la província de Guangdong. WeChat va començar com una aplicació de missatgeria, es va convertir en xarxa social i ara pràcticament s’hi pot viure; s’hi pot comprar una casa, fer transferències, pagar factures, impostos i multes, invertir en fons d’inversió, demanar taxis, lligar, jugar a la rifa, descarregar aplicacions, entre moltes altres coses. Aquí, per fer el mateix ens caldrien una vintena d’aplicacions. WeChat és una aplicació-nació que es descarrega al mòbil.
Passar la nostra nacionalitat de l’estat-nació físic del XIX a una aplicació-nació al núvol del XXI segur que ens aportaria molts avantatges però continuaríem depenent d’un poder central absolut. I si alguna cosa està centralitzada és més fàcilment hackejable que si està distribuïda; com a mostra el recent hackeig de Facebook a la democràcia nord-americana.
Podríem aconseguir d’alguna manera que la nostra nacionalitat fos realment nostra, segura, anònima i alhora verificable? Sona a entelèquia però en tenim un cas d’èxit recent: blockchain, la tecnologia que utilitzen les criptomonedes. Aquesta tecnologia permet prescindir d’entitats centrals reguladores i que siguin els mateixos membres de la xarxa qui verifiquin la veracitat de les transaccions que fan.
Si la nostra nacionalitat fos gestionada per una cadena de blocs ja no hi hauria necessitat que una entitat central —estat o aplicació— donés fe de la nostra nacionalitat; serien els mateixos membres de la xarxa-nació qui ho farien. Això comportaria que la identitat digital fos dels ciutadans i no d’estats ni d’aplicacions com Facebook, seria anònima i alhora verificable i més important, a banda de fer-la immune als atacs dels hackers informàtics la faria immune als dels hackers socials com Cambridge Analytica.