Al món hi ha tres tipus de persones: les que han fet un test de personalitat a Facebook, les que no i les que treballen en agències de màrqueting digital que els han programat. Amb més de 2.200 milions d’usuaris de Facebook, estadísticament no deu quedar ja ningú que hores d’ara no estigui assabentat de l’escàndol de Cambridge Analytica.

Per fer-ho curt: professor de Cambridge s’inventa un test de personalitat a Facebook; test et roba les teves dades personals, les dels teus contactes (amb el teu permís) i les de 50 milions d’usuaris més; Cambridge Analytica les hi compra de manera fraudulenta (ho prohibeix Facebook); Cambridge Analytica fa campanyes a la xarxa a favor de Trump; Trump guanya les eleccions. Tot presumptament.

Però com treballen? Només hem d’anar al seu web. Recullen totes les dades que poden de totes les fonts possibles sobre votants i oposició. Amb totes les dades segmenten l’electorat utilitzant anàlisi predictiu, una forma d’IA que té en compte el condicionament conductual de cada individu per a predir-ne comportaments futurs. Amb els electors segmentats creen peces de publicitat dirigida per a dispositius de sobretaula, mòbils, tauletes i televisors connectats; en canals de vídeo, Facebook, Twitter, àudio, formats interactius i de cerca. També fan coincidir els públics objectiu amb les dades de les plataformes de TV interactiva per optimitzar la compra de mitjans. Finalment avaluen les millores en el rendiment dels candidats que es mesuren i analitzen durant i després de la campanya. Amb aquesta estratègia aconsegueixen que la publicitat trobi l’audiència i no a l’inrevés.

Però aquestes tècniques, si bé no amb el mateix abast, s’havien utilitzat abans. Obama va utilitzar el 2008 una incipient web social per a crear un moviment de base que va mobilitzar els seus votants. Dos anys després en lloàvem la funció democratitzadora en les “primaveres àrabs” al mateix temps que jugàvem a FarmVille o emplenàvem tests de quin personatge d’Star Wars eres, mentre de manera inconscient cedíem les nostres dades a tercers.

Cambridge Analaytica no fa res que no faci qualsevol professional que treballi en màrqueting, el que passa que fins ara ho han fet millor que ningú (portar el candidat més cretí de la història dels EUA fins la Casa Blanca et dóna tot el crèdit del món, presumptament). Facebook sabia que Cambridge Analytica tenia aquestes dades des del 2015 i va fer entre poc i res per evitar que fossin utilitzades. Ara, després d’una caiguda en borsa de 40.000 milions de dòlars, Mark Zuckerberg ha fet un mea culpa sui generis titllant l’afer d’una “ruptura de confiança” entre Facebook i els seus usuaris per culpa, això sí, de Cambridge Analytica. A causa d’això ha estat suspesa de la plataforma i Zuck ha anunciat tot un reguitzell d’auditories i investigacions per a trobar els altres Cambridges que encara hi pugui haver a la plataforma.

Al món hi ha tres tipus de persones: les que han fet un test de personalitat a Facebook, les que no el faran mai i les que treballen en agències de màrqueting digital que estan ara mateix plorant per que ja no podran treballar com ans solien. Us ho dic jo que en tinc una.