Netflix torna a ser notícia. De fet de fa un temps que no en deixa de ser. Noves sèries, rècords de subscripcions, compra de drets, premis o fitxatges estrella són la norma. Aquesta vegada, però, el titular és que Netflix cancel·la la tercera temporada de l’exitosa sèrie Sense8 de les germanes Wachowski (com a germans van dirigir Matrix).
La notícia s’afegeix a la que vam saber fa quinze dies sobre la cancel·lació de la segona temporada de The Get Down, la sèrie de Baz Luhrman que narra el naixement del hip hop a la Nova York dels 1970. Això en sí no seria notícia, de sèries que no funcionen se’n cancel·len cada setmana, però en teoria això no li hauria de passar a Netflix.
Netflix sap què ens agrada d’acord amb els nostres hàbits de consum: quina sèrie mirem, en quin capítol la deixem i on fem pausa per anar al bany. Netflix ens mira mentre nosaltres el mirem. Amb aquesta informació, agregada amb la dels altres 100 milions de subscriptors, decideix quin tipus de continguts produir. Se’n diuen continguts guiats per dades.
Quan va decidir apostar per House of Cards —ara se n’estrena la cinquena temporada— ho feia sobre segur: les dades massives generades pels patrons de visionat dels subscriptors deien que la minisèrie homònima britànica era un èxit (inesperat), que pel·lícules amb Kevin Spacey de protagonista com Sospitosos Habituals funcionaven molt bé i que les dirigides per David Fincher com The Social Network també. Ajuntar-los tots tres només podia acabar en un èxit. Aquest mateix raonament algorísmic és el que va fer servir Netflix per decidir-se a produir Sense 8 i The Get Down, i em temo que és també el que les ha portat a la seva cancel·lació.
El fundador de Netflix Reed Hastings deia la setmana passada que ens anéssim acostumant a les cancel·lacions, que la proporció d’èxits de Netflix era massa alta i que això és indicatiu de que arriscaven poc. Hastings posava com a exemple l’inesperat èxit de “13 Reasons Why” una sèrie que gira al voltant del suïcidi juvenil ambientada en un institut.
Netflix cacel·la sèries perquè arrisca poc. FIlmin obre nous canals perquè arrisca més.
Tot això ha passat a la mateixa setmana que el llançament de FilminCat, la plataforma de cinema català i cinema en català de Filmin, amb una oferta de cinema independent i d’autor, clàssics, curtmetratges, documentals i sèries. S’escau que entre les sèries de producció catalana que hi trobem —Polseres Vermelles, Teresines S.A, Cites, Plats Bruts entre d’altres—, hi ha Merlí, una sèrie amb protagonistes juvenils ambientada en un institut, que gira al voltant de la filosofia i que també va ser un èxit inesperat, tant que el mateix Netflix en va comprar els drets el desembre de l’any passat.
Si fem cas a les darreres declaracions de Hastings sembla que Netflix ha trobat el límit a la producció de continguts guiada per dades, que vol anar més enllà i arriscar a l’hora de descobrir talent per a les seves sèries. Jo si fos Filmin li enviaria una subscripció vitalícia de regal.
