Des de Ginebra m’arriba un Tweet de @Twitplomacy en anglès que recomana la descàrrega del Manual dels Governs a Twitter, “un excel·lent recull de consells i línies mestres preparat pel govern català”. Twittplomacy tuita sobre l’ús que governs i organitzacions internacionals fan dels mitjans socials.

Al seu web hi ha la classificació dels 50 líders mundials més populars a Twitter al 2016 segons el nombre de retuits (RT) per tuit. El podi l’ocupen @POTUS (Obama) amb 14.000 RT per tuit; @KingSalman, el rei d’Aràbia Saudita, amb 12.000 i el @realDonaldTrump amb 8.000. A continuació hi trobem el @Pontifex Francesc amb 7.000 RT per tuit i a uns meritoris 33è i 50è llocs @MarianoRajoy amb 282 i la @CasaReal amb 136 respectivament.

Però si hi ha una cosa que vagi bé per augmentar la influència a Twitter és presentar-se a les eleccions nord-americanes i guanyar-les. Dels cinc milions de seguidors que tenia Donald Trump a principis del 2016 ha passat als 30 milions actuals, i dels 8.000 RT per tuit als més de 70.000 actuals. Que @realDonaldTrump és un dels usuaris més influents de Twitter ho demostra el fet que amb un sol tuit pot fer pujar o baixar les accions d’una empresa o el valor de del dòlar nord-americà.

Aquest comportament predictible dels mercats basat en la impredictibilitat dels tuits del President dels EUA ha animat a programadors i empreses d’inversió a crear els seus sistemes automatitzats de trading —bots— per especular a borsa. Entre els seguidors de Trump hi ha una legió de bots que en llegeixen cada tuit, en determinen si parla malament d’una marca o empresa, en miren la cotització, venen els títols abans de que caiguin —tot això en nanosegons— i els recompren quan el valor ha caigut. Quan al gener Trump va criticar durament Delta Air Lines a Twitter un dels bots més coneguts, el Trump and Dump, va obtenir una rendibilitat del 4,47%. El bot dóna tots els guanys a L’Associació Americana per la Prevenció de la Crueldat als Animals (ASPCA); cada cop que Trump tuita contra una empresa el Trump and Dump salva un cadell.

Un altre president que sap de la potència comunicativa de Twitter és el MHP @KRLS Puigdemont. En la presentació del Manual dels Governs a Twitter afirmava que gràcies a la tecnologia, la potencia comunicativa d’un petit govern és igual que la d’un de gran i que el que importa és la qualitat del que es comunica. El manual (descarregable a gencat.cat) aporta tècniques i idees a governs i administracions públiques per actuar d’una manera coherent i efectiva en aquesta xarxa social. 

El llibre mostra alguns casos emblemàtics de la presència de la Generalitat a Twitter que il·lustren com les noves vies de comunicació fomenten la conversa pública contribuint a la millora de la relació entre l’Administració i la societat civil. Recomano la lectura del manual tant a tuitaires empedreïts com a internautas aliens a la xarxa, els aprenentatges que hi ha són aplicables a qualsevol àmbit de la comunicació, en especial les seccions “Com parlar”, “Com escoltar” i “Normes de participació”. De moment jo ja li he enviat la versió en anglès al @realDonaldTrump.