Meta ha desmantellat dues xarxes de desinformació a Facebook, l’una russa i l’altra xinesa, presumptament. El resultat de la investigació ens dona una perspectiva de la magnitud, abast i sofisticació d’una guerra que també es lliura a la xarxa.

Que les guerres es guanyen i es perden a l’opinió pública ho sabem de la desfeta dels EUA a Vietnam. En aquella guerra la imatge televisiva va tenir un paper instrumental en la creació d’estats d’opinió tant a dins com a fora dels EUA. Això ho sap molt bé Putin que des del moment zero de la seva “Operació especial” va exercir un fort control dels mitjans propis acompanyat d’una barroera campanya de “dezinformatsiya” a fora. O això semblava.

La xarxa desmantellada per Meta tenia com a objectiu influir sobre l’opinió pública occidental via la difusió de notícies falses, principalment a Alemanya, França, Itàlia, Ucraïna, el Regne Unit i els EUA. Amb aital fi s’han identificat fins a 60 llocs web que es feien passar per fonts de notícies legítimes de mitjans de prestigi. Aquests webs publicaven notícies versemblants però sempre a favor de Rússia i crítiques amb Ucraïna. Els llocs web no eren qualsevol; els webs de mitjans comThe Guardian, Der Spiegel o Bild van ser clonats en dominis fraudulents. El web del fals The Guardian tenia fins i tot enllaços als articles més vistos del dia.

Asegureu-vos de que estigueu llegint aquest article a LaVanguardia.com i no a LaVanguard1a.com.

Una de les notícies que al seu dia va fer la volta al món va ser la de la matança de Bucha amb acusacions creuades entre exèrcits. Un article del Jonathan Freedland al The Guardian titulat “La falsa matança de Bucha al descobert” es va fer viral. Molts totòlegs crítics amb Zelensky van esgrimir l’article com a prova definitiva que els mitjans de comunicació d’occident ens amaguen informació i ens manipulen i de que “jo sí que estic informat” i “el que no veuràs a la tele”. Doncs bé, tal i com informa el mateix The Guardian, l’article existia, sí, però al costat fosc, al clon fals del diari britànic i signat per un clon del Jonathan Freedland també del costat fosc.

Una vegada publicades aquestes notícies d’aparença seriosa eren distribuïdes a xarxes per un exèrcit de perfils a Twitter, Facebook, Instagram, Telegram, canals de YouTube i en alguns casos fins i tot derivaven en campanyes a Change.org. Aquesta era la part de força bruta, la part barroera de la campanya a la qual s’hi sumaven també els perfils oficials d’ambaixades i consolats.

La inversió tecnològica, l’esforç de la generació de continguts, les traduccions als diferents idiomes, el manteniment de la plataforma i la coordinació de perfils oficials russos no sembla que deixin massa dubtes sobre qui controlava els clons.