La democràcia està trencada. No ho dic jo, ho diu un Telenotícies qualsevol, el Fòrum Econòmic Mundial i qualsevol tuit del Trump. Els responsables de la trencadissa?Nosaltres, el poble. El professor de ciència política i psicologia Shawn Rosenberg, de la Universitat de California Irvine, postul·la que la trencadissa és per culpa de l’ús que fem dels mitjans socials. La ironia de tot plegat seria que la democràcia no ha resistit a la tecnologia més avançada de participació.

Les tecnologies de connexió d’igual a igual entre ciutadans han pertorbat els tradicionals lideratges polítics i econòmics de les elits i posen en crisi les institucions de les democràcies avançades. Rosenberg apunta al famós “We the people”, les tres primeres paraules de la constitució dels EUA, com a causa primordial. La seva predicció és que les democràcies occidentals continuaran el seu declivi fins a ensulsiar-se; Trump i els seus clons no en són la causa sinó la conseqüència.

Però les xarxes socials no les va inventar Facebook, ni Twitter ni Telegram. A la tribu tots estàvem connectats en xarxes socials físiques de confiança d’uns 150 membres, el nombre màxim de relacions que el nostre cervell és capaç de gestionar (número de Dunbar). Per organitzar-nos en grups més complexos vam necessitar entitats intersubjectives com els mites, les religions, l’art, i la política. Per a gestionar-ne la complexitat vam desenvolupar tecnologies com la parla, l’escriptura, el llibre, els ordinadors i internet.

L’adopció d’aquestes tecnologies va propiciar la creació de grups cada vegada més extensos amb el corresponent creixement exponencial d’intercanvi d’idees, d’innovació i de creació de noves tecnologies en un cercle virtuós de progrés. Fins arribar on som ara, on internet, les xarxes socials i la comunicació d’igual a igual han posat en crisi models de negoci, sectors sencers i creacions intersubjectives. Democràcia inclosa.

Podem no fer cas del WEF, de les fanfarronades Trump, de Cambridge Analytica quan explicaven que posaven i treien governs, o de la desproporcionada reacció dels poders de l’estat envers una app d’organitzar flashmobs. Però el cert és que la realitat és tossuda. La tesi del professor Rosenberg resulta especialment rellevant en una setmana en què la congressista Alexandra Ocasio Cortez ha deixat en evidència Mark Zuckerberg per permetre la difusió de desinformació política a Facebook, i en la que Jack Dorsey, president de Twitter, ha anunciat en un fil de tuits que la plataforma no permetrà més propaganda política pagada.

Potser ens aniria bé començar a pensar en la democràcia com en una app més que ens ajuda en la gestió de la complexitat, i ser conscient que té bugs, és hackejable, i que per això ha d’estar necessàriament en beta perpètua. Segurament seria el primer pas per a començar-la a arreglar.