L’estiu passat el destí guanyador va ser Tailàndia seguit dels locals Costa Brava i Formentera. Aquest any Singapur està ben posicionat al capdamunt del rànquing amb la Costa Brava i Formentera mantenint posicions. No és el rànquing oficial de l’Associació Mundial de Turisme ni el de Turisme de la Generalitat ni el d’eDreams, és el meu. Personal i transferible, subjectiu i tot i que no està escrit enlloc el veig cada cop que consulto Twitter, Facebook, Instagram o Snapchat.

Magazins, revistes i llibres de viatge junt amb els documentals del National Geographic han sigut tradicionalment les fonts d’informació a les que hem recorregut a l’hora de triar una destinació o una altra. Aquestes i la de l’amic viatger aficionat a la fotografia i el seu inevitable sopar de tornada de vacances amb passi de 200 diapositives —m’ha costat molt fer-ne una selecció de les 5.000 que vaig fer-.

Amb l’arribada dels blogs de viatge i dels llocs per compartir fotografies com Flickr o Facebook l’amic viatger va poder ampliar la saleta de casa i fer el passi de diapositives a escala planetària, amb les xarxes socials i les aplicacions mòbils el passi en diferit es va convertir en una narració en directe.

Però encara faltava una peça per a que la narració del viatge deixés de ser un passi de diapositives ampliat i s’assembés més al National Geogràfic: el vídeo. Fins ara podíem seguir el viatge d’altri per les fotos que en penjava a Instagram o a Facebook —fer la foto i compartir-la és una mateixa cosa— però l’arribada d’aplicacions com Snapchat, Facebook Live o les flamants Instagram Stories ha fet que compartir un vídeo del moment que estem vivint sigui la millor manera d’explicar-lo. El viatge ja no es veu un cop acabat sinó que es viu mentre passa. Els mitjans socials permeten al viatger compartir la seva experiència mentre està passant i això té una influència infinitament més gran que Magazins, revistes, llibres de viatge i documentals del National Geographic.

Un estudi de fa 3 anys fet per Turisme d’Austràlia constatava una caiguda dràstica de les cerques a Google per informació turística i de viatges: si la informació ens arriba via les nostres fonts de confiança —amics, contactes, ídols— ja no cal que la busquem. La influència real ve d’aquells que coneixem. L’estudi revela com un 52% dels usuaris de mitjans socials admetia haver pres decisions influït pel que havia vist al seu mur de Facebook: un 33% dels usuarirs havia canviat d’hotel, un 7% de destí, un 10% de complexe de vacances i un 5% d’aerolínia.

En principi no seria cap novetat i faria bo allò de que el millor màrqueting és el boca orella. El model arquetípic de comunicació: un emissor emet un missatge que arriba a un receptor per un canal. Si el canal és neutre i no conté soroll tota la informació de l’emissor arriba al receptor. Però el nostre cas és una mica més complex. En realitat el canal —Facebook posem per cas— decideix quins continguts passa al receptor i amb quina freqüència en funció del que creu que l’interessarà més. Això és feina d’un complex algorisme que té en compte variables com el nivell de proximitat familiar entre emissor i receptor, l’interès mostrat prèviament pel tema en qüestió, el nombre d’interaccions anteriors entre ambdós, l’horari en que estem més actius i centenars de variables més. Intuïm com funciona però no el coneixem ni la meitat de bé del que ell ens coneix a nosaltres. El que sí que sabem és que la funció de l’algorisme és fomentar la interacció dels usuaris entre ells i amb els continguts, amb l’objectiu que hi passem el màxim de temps possible. Com més temps passem a la xarxa social més exposició a impactes publicitaris.

El 2014 Adam Kramer de Facebook, i Jamie Guillory i Jeffrey Hanckok de la Universitat de Cornell, van publicar un estudi que portava per títol un inquietant “Evidència experimental de contagi emocional a gran escala via xarxes socials”, que d’entrada espanta encara que no en siguis usuari. L’estudi explica com Facebook al 2012 va manipular sense consentiment el contingut que apareixia en els murs de 689.003 usuaris per estudiar l’impacte de les notícies en les seves emocions. L’experiment era molt senzill: a un grup d’usuaris se li mostrava més notícies negatives, a un altre més notícies positives i s’observava el que els membres de cada grup publicaven a continuació. Els resultats, que són públics, no són gens sorprenents: els usuaris que van rebre més notícies positives els va pujar l’estat d’ànim i van publicar més continguts de caire positiu mentre que els que en van rebre més de negatives l’estat d’ànim els va baixar i en conseqüència van publicar més continguts de caire negatiu.

Les fotos que pengen els nostres contactes a les xarxes socials influeixen en la nostra tria de vacances i Facebook ho sap millor que nosaltres.

Els resultats demostren que ens fem nostres les emocions i els estats d’ànim expressats pels nostres contactes i que el que veiem en els nostres canals socials ens influeix més del que no ens pensem. L’estudi n’aporta evidència experimental.

Tornem al principi. Estiu, calor, platges, terrasses i gintònics i jo encara treballant a l’oficina mentre veig passar la vida dels altres al meu ordinador. Les oficines són espais pensats per a maximitzar la producció, dissenyats per a que les distraccions siguin mínimes i amb el punt just d’aïllament per a reduir els estímuls de l’exterior per a que no afectin la productivitat dels treballadors (això explica perquè és més fàcil treballar i concentrar-se a l’oficina que a casa). En entorns de semi aïllament sensorial com són una oficina, un casino o uns grans magatzems tot el que surt de la norma destaca. Una foto d’una platja paradisíaca a doble pàgina en un monogràfic de platges paradisíaques feta pel millor periodista de viatges amb la millor càmera no capta la nostra atenció de la mateixa manera que ho fa una foto mediocre feta amb el mòbil per un company de feina al mur de Facebook mentre estem remenant fulls de càlcul a la feina. És una qüestió d’oportunitat i Facebook sap exactament què ens agrada, a qui li fem més cas i en quins moments estem orfes d’estímuls emocionants. Facebook ja sap on anirem de vacances l’any que ve.