Cau la cotització del Bitcoin; el codi maliciós WannaCry segresta ordinadors i en demana el rescat en Bitcoins; blockchain, la tecnologia sobre la que corre Bitcoin, canviarà per sempre la manera en què fem contractes. Podrien semblar títols de discussions en fòrums de hackers però són en realitat titulars extrets de mitjans generalistes.

Els entenem? Poc. Podem preveure les conseqüències de la utilització d’aquestes tecnologies? No, o almenys tant com les que podia preveure Tim Berners-Lee quan va decidir que la informació estaria repartida en diferents ordinadors, que hi accediríem amb un clic del ratolí i que d’això en diríem World Wide Web.

A la taula rodona “Blockchain per artistes, segells i fans” que va tenir lloc al Sónar+D dijous passat, un dels ponents va demanar a la sala qui coneixia Bitcoin i tothom va aixecar la mà. A continuació va preguntar quants d’aquests havien fet transaccions amb Bitcoins i les mans alçades es van reduir a la meitat. Aquest fet va sorprendre al ponent (i a mi) que no s’esperava una audiència tan versada en la criptomoneda. Finalment, però, va demanar quants d’aquests sabien com funcionava blockchain i tots vam abaixar les mans.

Per entendre el que és la blockchain, les seves múltiples aplicacions i el seu potencial transformador social calen nocions de tecnologia, d’història, de moviments socials i fins i tot de filosofia. Apassionant.

Comencem per la fàcil: la tecnologia. Ens ajudarà si traduïm la paraula blockchain i li diem pel seu nom: cadena de blocs. Una cadena de blocs no és res més que una base de dades descentralitzada que guarda totes les transaccions que els diferents participants han fet i que no pot ser alterada ja que està protegida criptogràficament. Aplicant el blockchain al diner ens surt Bitcoin. En una moneda tradicional la confiança ens la dona un llibre de registre que guarda un banc central en el que els participants confien. El registre és únic i el manté el banc. En el cas de Bitcoin hi ha tants llibres de registre com participants hi ha fent transaccions; la confiança que en el diner tradicional és propietat del banc queda en el cas de Bitcoin repartida entre tots els participants. Com un banc però sense el banc.

La màgia de tot plegat és que un sistema així permet fer transaccions anònimes entre parts encara que no confiïn l’una amb l’altra (per això és la moneda de preferida dels ciberdelinqüents).

Història. El Bitcoin va ser la primera aplicació de la tecnologia Blockchain. Satoshi Nakamoto al 2008 va proposar un sistema descentralitzat i anònim de moneda digital basada en estàndards oberts. El gener del 2009 neixia la criptomoneda Bitcoin (símbol: ฿; abreviatura: BTC). Per fer més gran la llegenda només afegir que en Satoshi Nakamoto no sap ningú qui és i ni tan sols se sap si és una persona o un col·lectiu. S’especula que podria tenir més d’un milió de Bitcoins el que li suposaria una fortuna de més de 2.000 milions de dòlars.

Persona o col·lectiu, la filosofia que va portar Satoshi Nakamoto a desenvolupar Bitcoin i la seva tecnologia subjacent blockchain és hereva dels moviments socials de finals del segle XX i principis del XXI com el hacktivisme, els ciberpunks i els cypherpunks que utilitzen la tecnologia com a motor de canvi social. Els estudiants de les universitats de Califòrnia —Berkeley i Stanford principalment— van descobrir a finals dels 1960s que la mateixa tecnologia que servia al sistema per convertir-los en un mer registre els donava també el poder per lluitar-hi en contra. Els hacktivistes creien que en l’incipient societat digital de llavors no es podia deixar el monopoli de la privadesa a agències com la NSA que disposava dels sistemes de criptografia més avançats. D’aquella època són els protocols PGP (el que utilitza Wikileaks per rebre correus anònims encriptats) i el SSL/TLS (el famós https de la navegació segura del vostre navegador).

L’actual internet és la internet de la informació. Blockchain podria convertir-la en la internet del valor.

Bitcoin és l’aplicació més immediata de blockchain però és només una aplicació. Si la gràcia de la tecnologia és la desintermediació de la confiança, la podem aplicar a qualsevol activitat humana on la confiança tingui valor, que diria que són quasi bé totes. Per exemple, un cotxe connectat podria escriure en el llibre de registre de manera anònima els hàbits de conducció del client i de l’estat del vehicle cada x temps —de la mateixa manera que ara intercanviem transaccions en Bitcoins— i les asseguradores podrien oferir-nos la millor tarifa d’acord amb el nostres registres. No caldria preocupar-nos de canviar, o de revisar condicions ja que el cotxe escolliria sempre la millor per nosaltres. Notaris, censors jurats, energètiques, farmacèutiques, salut, mitjans de comunicació, indústries culturals, governs… les aplicacions són infinites i les conseqüències imprevisibles.

Si això passa passarem de l’actual internet, la internet de la informació, a la propera que en podem dir la internet del valor. Per fer-nos una idea del poder transformador de blockchain penseu com només en vint anys la internet de la informació ha canviat la nostra vida, com treballem, com ens divertim i fins i tot com ens definim com a persones. De la mateixa manera que internet va desintermediar l’accés a la informació, la internet del valor pot treure el monopoli de la confiança a entitats reguladores, bancs, institucions i fins i tot governs, i repartir-la entre tots els participants. Llavors els ciberpunks hauran guanyat i segurament nosaltres també.