Donald Trump pot amb un sol tuit destruir la vida d’una persona, fer baixar les accions d’una empresa, fer caure la cotització d’una moneda o declarar una guerra. No només en potència; tot això ja ha passat. Al 2017 va tuitar que Corea del Nord “no hi seria massa més temps” i el ministre d’exteriors de la república ho va entomar com una declaració de guerra.
Trump porta fets més d’11.000 tuits en la seva presidència, una mitjana de deu al dia que ha pujat fins a trenta en els darrers tres mesos fruit del procés de destitució i la precampanya per les presidencials del 2020. Amb un compte de Twitter amb més de 67 milions de seguidors, Trump ha redefinit la comunicació política, la diplomàcia internacional i fins i tot les relacions internes dins la Casa Blanca.
La innovació que va suposar la utilització de les xarxes socials per part d’Obama sembla avui un curs d’iniciació a Word. Obama era curós en les formes, polit en el llenguatge, discret i oportú en el moment. Trump és tot el contrari: els seus tuits són directes, reiteratius, sense cura per l’ortografia ni la gramàtica; una de les grans aportacions seves a la llengua de Shakespeare és el risible ‘bigly’ (“granment”). Sovint fa retuït de comptes dubtosos, supremacistes blancs inclosos, i no té problemes en atacar minories, organitzacions o individus. Un estil que provoca l’admiració dels seus seguidors (tuita com nosaltres), la ira dels seus detractors i l’alegria a l’algorisme de Twitter i del seu compte corrent.
Un estudi del New York Times en profunditat ha determinat que més de la meitat dels seus 11.000 tuïts són atacs contra algú o alguna cosa, amb els mitjans de comunicació en una posició destacada, i 2.000 són de lloances a sí mateix. De la informació horària dels tuits de @realDonaldTrump s’en desprèn que la majoria els fa de 6 a 10 del matí i a partir de les 10 de la nit, les hores en què és sol i mira televisió, principalment la Fox. La seva assessora Kellyanne Conway comentava que “Necessita tuitar com nosaltres necessitem menjar”.
Amb Twitter, Trump ha redefinit la comunicació política i la diplomàcia internacional.
Fonts anònimes de la Casa Blanca afirmen que gaudeix particularment quan veu que un tuit seu es converteix a l’instant en un “Última hora” i com el titular genera reaccions a la xarxa en una mena de cercle viciós ‘socialmediàticotelevisiu’. Una altra font també anònima present en una reunió al Despatx Oval explicava com el President va acabar una discussió amb els seus assessors tirant el seu iPhone sobre l’escriptori dient-los: “Voleu que ho arregli ara mateix?”.
Abans de Trump, Twitter maldava per trobar el seu lloc en un panorama socialmediàtic dominat per un Facebook omnipresent; amb Trump, Twitter ha trobat el seu lloc com un actor polític més.
