Demà guanyarà Trump. Ho ha predit el sistema d’intel·ligència artificial MogIA basant-se en 20 milions de mostres de plataformes com Twitter, Google o YouTube. MogIA n’utilitza les dades d’eleccions passades —reaccions a tuits, a vídeos o cerques—, en troba els patrons i crea les seves pròpies regles per prendre decisions futures. El que seria aprendre.

Amb aquest mètode ha predit correctament els tres darrers presidents nordamericans i els resultats de les primàries demòcrates i republicanes. Pas mal.

Els patrons de comportament dels usuaris li permeten a Google saber quan hi ha una epidèmia de grip en una regió determinada en base a les cerques dels seus habitants relacionades amb símptomes, medicaments i remeis. El mateix president de Google Eric Schmidt deia al MWC que Google estava en la posició de predir el futur immediat d’una persona amb els patrons de conducta derivades de les seves geolocalitzacions passades. Si Google coneix el nostre passat i també el nostre futur deu conèixer també a qui votem.

D’alguna manera amb les nostres cerques, tuits i vídeos vistos a YouTube estem exercint la democràcia, encara que el que cerquem, tuitem i veiem no tingui relació directa amb la política. Una mena de microdemocràcia en sessió contínua. Per a una part significant de la societat, aquesta serà tota la participació que farà a la festa de la democràcia.

I si ja ho fem ben fet i deixem que assistents o bots basats en algorismes d’intel·ligència artificial votin per nosaltres? Podríem tenir un bot que ens suggerís què votar? O, encara millor, que votés directament d’acord amb les nostres preferències.

Sona a ciència ficció però la veritat és que ja hi ha parcel·les de la nostra vida que deleguem en assistents sense pensar-hi: escoltem la música que ens proposa l’assistent d’Spotify, en un 70% dels casos veiem el que ens proposa Netflix a continuació, els algorismes de Facebook decideixen què ens interessa més i anem a dinar al restaurant que ens ha recomanat Siri aquí a prop. No sembla forassenyat que això pugui passar en un futur proper amb decisions més transcendents com la de votar o la de confiar la nostra vida a un cotxe autònom.

Abans de votar el nostre bot s’hauria llegit tots els programes electorals, analitzat totes les promeses incomplertes, correlacionat polítiques econòmiques amb evolució de l’economia i sabria el nivell de satisfacció dels votants. A tot això li afegiria tota la informació de les nostres opcions en votacions passades, del nostre estil de vida actual i dels nostres anhels futurs.

L’emissió del vot seria una cosa semblant a: “Miri Sr. Josep Maria, si no em diu res més el seu vot serà pel candidat del seu partit de sempre. Li poso Anarchy in the UK dels Sex Pistols que sé que és el que li ve de gust de sentir ara.”