El Codex de Microsoft
Dues notícies que juntes s’entenen millor: Microsoft ha anunciat que els models de llenguatge d’OpenAI estaran disponibles per als seus clients professionals, i també, que aquest primer trimestre acomiadarà 10.000 treballadors. Parlant en pla, els models de llenguatge no són més que una sèrie d’eines estadístiques que serveixen per a . . .
Canelons digitals
Els canelons de Sant Esteve es fan amb el que sobra de l’escudella de Nadal, afegint-hi beixamel i formatge ratllat. Al caneló s’hi troben la cuina de reaprofitament de tota la vida i la sofisticació de la haute cuisine. Aquest seria també el panorama tecnològic que ens deixa aquest 2022: reaprofitament i high-tech. L’any començava . . .
Parla la màquina
Aquests darrers quinze dies hem assistit entre meravellats i astorats a les capacitats del nou xatbot d’OpenAI, un xatbot basat en intel·ligència artificial amb qui aparentment podem conversar de tot perquè sap de tot. Hi podeu mantenir una conversa sobre el temps, traduir un text de l’anglès al català, transcriure’l per a que l’entengui . . .
El debat del debat de la IA
Si aquest estiu heu estat al planeta terra haureu vist com les xarxes socials s’omplien d’imatges generades “per una IA”. Imatges indistingibles d’una fotografia, imatges que imiten estils pictòrics que van de les cavernes a Banksy i imatges impossibles. Tot fruit de la imaginació d’una persona sumada a la capacitat de càlcul d’un . . .
El virus de la propaganda
La xina té IA, superordinadors i les dades de tota la població però és incapaç de predir una grip. El problema amb la tecnologia no és el què; és el per a què.
Dia 31 de desembre del 2016. Xi Jinping al missatge de Cap d’Any anticipava que “la feina ben feta i l’esforç col·lectiu ens portaran molts més èxits el 2017”. De l’any que acabava en destacava “la primera posició mundial en el la llista de creixement”, i les mesures severes que havien desencoratjat el comportament indesitjable tant de . . .
Humanitats Digitals en temps de Shakespeare
Les humanitats són cada cop més importants en un món que és digital. No hi ha àrea de recerca ni activitat acadèmica que no depengui de les tecnologies de la computació i les humanitats no en són cap excepció.
Sabem que el futur no era com ens l’havíem imaginat perquè ja hi som. També sabem que el passat no és com ens l’han explicat perquè no hi érem. Però les tecnologies digitals, les que decideixen quines fotos d’Instagram, quina sèrie de Netflix o quin vídeo de gatets veurem —les que canvien el nostre futur immediat—, també poden canviar el . . .