Marc Janssen
Imaginem que els EUA es preparen per a un brot d’una malaltia provinent d’Àsia que s’espera que mati 600 persones. Es proposen dos programes dels que se’n coneixen les seves conseqüències: si s’adopta el programa A, se salvaran 200 persones. Si s’adopta el programa B, hi ha 1/3 de probabilitats que les 600 persones se salvin i 2/3 de . . .
La innovació és cultura
Dissabte Sant els professors Esteve Almirall, Antoni Garrell, Xavier Marcet y Xavier Ferràs signaven un article publicat per aquest mateix diari que porta per títol “El món no ens espera”. La tesi de l’article és que la pandèmia ha accelerat tendències existents en els àmbits de la ciència, la tecnologia, la innovació i l’economia, a les . . .
L’any de l’exponent
Si entenguéssim bé la funció exponencial el món seria un lloc millor.
“Els grans problemes de l’espècie humana venen de la nostra incapacitat per entendre la funció exponencial”. Amb aquesta frase el físic Albert A. Bartlett resumia la dificultat que tenim a l’hora de preveure les conseqüències a llarg termini d’accions insignificants que tenen un efecte cumulatiu. Que som uns incompetents . . .
Paradoxes essencials
Els membres del “precariat” són els més essencials en temps de confinament.
Diu la saviesa popular que la pandèmia ha digitalitzat les feines. Totes? No! Una colla d’irreductibles treballadors resisteix encara a la digitalització: els treballadors essencials. Treballador essencial és un l’eufemisme pandèmic que ha arrelat a l’hora de designar tot aquell qui no pugui passar a fer la seva feina darrera una . . .
Alfa beta media
A les competències de l’alfabetització digital els hem d’afegir les d’analitzar, reflectir i actuar en conseqüència.
El gener del 2018 els científics encarregats del manteniment del “Rellotge de la fi del món” el van avançar mig minut, deixant-lo a dos de l’hora fatídica. Ho van justificar per la “lamentable” incapacitat dels líders mundials a l’hora d’adreçar les amenaces existencials de la guerra nuclear i de l’emergència climàtica. El gener del 2019 . . .
Aprenents
El valor de les ciutats és el seu espai, el seu temps i les interaccions entre els seus habitants.
Una ciutat és un espai, un temps i totes les interaccions que hi tenen lloc. De persones amb persones, de persones amb coses i de coses entre sí en el que hauria de ser una ciutat intel·ligent. Les ciutats son processadors eficients d’informació que afavoreixen l’intercanvi d’idees, l’especialització i les economies d’escala. Això les . . .
Matrioixca de confinaments
El confinament físic ha posat el focus també en el confinament econòmic. L’un i l’altre conformen el dilema salut envers economia.
De la mateixa manera que els humans ens adaptem a tot tipus de situacions també ho fan les paraules. Les paraules son mems, unitats d’informació que lluiten per la seva supervivència, que passen a la següent generació, a una altra cultura, s’adapten a l’entorn, i que eventualment moren. L’objectiu de les paraules és sobreviure, ésser . . .
En defensa de l’algorisme
Les nostres xarxes socials físiques, les digitals i els algorismes que les gestionen encara no s’han esfondrat.
Una funció de teatre suspesa per les protestes del públic per culpa d’un virus, una fila d’excursionistes fent cua per fer-se un selfie al cim d’una muntanya i un arbre del que hi pengen mòbils enlloc de fruita. Postals del nostre temps que no sabem si hem vist a les xarxes socials o a “L’effondrement” (“El Col·lapse”, . . .
Crisi, lluita, elecció, judici
Sempre havia imaginat que el que uniria la humanitat seria una amenaça exterior i ha resultat ser un virus interior. Aprofitem-ho.
La causa comuna que havia d’unir tota la humanitat me l’imaginava més gran. No ho sé, una missió per a desviar un meteorit en rumb de col·lisió amb la Terra, organitzar la resistència per fer front a una invasió alienígena, construir una esfera de Dyson al voltant del Sol per aprofitar-ne tota la seva energia o arribar a les emissions . . .