Aquesta deu ser la definició més succinta i alhora precisa que mai hagi llegit de la definició de filosofia. Llibre imprescindible per a tothom que desitgi una introducció assequible i amena a la filosofia.
El llibre recull quatre «lliçons» emeses per la televisió el 1981 (recordo haver-los vist pel canal català de TVE, en dèiem Miramar) i tres articles publicats el mateix any al diari Avui. El llibre no s’adreça a un públic acadèmic, sinó que ho fa al públic en general, i «especialment a un públic jove a qui el mot “filosofia”… els sona més aviat a “embolicar la troca” o a “buscar tres peus al gat”».
La filosofia és el cul del Jaumet de l’esperit.
Xavier Rubert de Ventós
Rubert de Ventós comença contradint el foixià “És quan dormo que hi veig clar” reivindicant la necessitat de no veure-hi clar a l’hora de filosofar. L’autor ens transmet que la «filosofia» és una activitat que convida a «veure-hi fosc», crítica amb les «clarors» de les nostres conviccions, i plenament implicada en la vida quotidiana.
Segueix amb la importància del llenguatge i com condiciona la nostra manera de pensar i de conèixer el món. Les il·lustracions que fa de l’estat de la llengua catalana i les institucions de 1983 són un retrat de l’època i alhora un reflex de l’actualitat del nostre país.
En la segona part, elabora una idea del pensament català i catalanista que s’inspira en l’escriptor i filòsof Joan Crexells (1896-1926).
