Canelons digitals
Els canelons de Sant Esteve es fan amb el que sobra de l’escudella de Nadal, afegint-hi beixamel i formatge ratllat. Al caneló s’hi troben la cuina de reaprofitament de tota la vida i la sofisticació de la haute cuisine. Aquest seria també el panorama tecnològic que ens deixa aquest 2022: reaprofitament i high-tech. L’any començava . . .
Parla la màquina
Aquests darrers quinze dies hem assistit entre meravellats i astorats a les capacitats del nou xatbot d’OpenAI, un xatbot basat en intel·ligència artificial amb qui aparentment podem conversar de tot perquè sap de tot. Hi podeu mantenir una conversa sobre el temps, traduir un text de l’anglès al català, transcriure’l per a que l’entengui . . .
El debat del debat de la IA
Si aquest estiu heu estat al planeta terra haureu vist com les xarxes socials s’omplien d’imatges generades “per una IA”. Imatges indistingibles d’una fotografia, imatges que imiten estils pictòrics que van de les cavernes a Banksy i imatges impossibles. Tot fruit de la imaginació d’una persona sumada a la capacitat de càlcul d’un . . .
Google té una carta per a tu
Que Google pot predir el futur immediat no és nou. El seu Google Flu Trends podia predir l’expansió de la grip en més de 25 països basant-se en les cerques dels usuaris. Un estudi publicat per Google afirmava que les seves prediccions eren un 97% més acurades que els de les autoritats sanitàries. Un article del New York Times dia que . . .
“Siempre negativo”
La reacció inicial de l’enèsima filtració d’unes imatges íntimes d’algú famós ha seguit el guió habitual: 1) tema de conversa a la màquina de cafè, a casa i al supermercat 2) pujada col·lectiva de la fomo (fear of missing out) i 3) necessitat urgent de veure’l. Aquesta vegada el protagonista és el Santi Millán però abans d’ell li . . .
Diners i Disseny
Pagar un cafè, llibres, la zona blava o un pàrquing. Tot sense diners. Al bar de la facultat ja no fan mala cara quan pagues els 0,90 del cafè amb el rellotge i per primer cop he vist un cartell en un pàrquing que deia “Només acceptem targetes”. Fa mesos que surto de casa sense ni mirar si porto diners. Adéu bitllets, hola pantalles. . . .
L’increïble Sr. Musk
Multibilionari, filantrop, fet a si mateix i que combat el mal amb l’ajut de la tecnologia. Amb aquesta definició em venen al cap dos noms: Tony Stark i Elon Musk. El primer és l’home de ferro i és de ficció, el segon és l’home més ric del món i és real, molt real, tant que està canviant el món. Amb SolarCity, aplica les darreres . . .
Gucci al metavers
La promesa és que al futur món virtual del metavers no hi haurà lleis físiques ni econòmiques. Un món, doncs, amb igualtat real d’oportunitats on entreteniment, educació i feina seran una sola cosa. Ecos de la llibertat de Stuart Mill portats per vents de l’illa d’Utopia de More que reboten a les parets de la caverna de Plató. Més o . . .
NFT
Quant val un GIF? I un mem? Qualsevol objecte digital és una tirallonga de zeros i uns que pot ser replicada fins a l’infinit. Així doncs, el valor d’un objecte digital tendirà a zero. La gran diferència entre el món físic i el digital és que al primer la norma és l’escassedat i al darrer l’abundància. D’aquí que els artistes digitals . . .
L’any de l’exponent
Si entenguéssim bé la funció exponencial el món seria un lloc millor.
“Els grans problemes de l’espècie humana venen de la nostra incapacitat per entendre la funció exponencial”. Amb aquesta frase el físic Albert A. Bartlett resumia la dificultat que tenim a l’hora de preveure les conseqüències a llarg termini d’accions insignificants que tenen un efecte cumulatiu. Que som uns incompetents . . .