Encara ressona el boicot a Facebook #DeleteFacebook per culpa de l’escàndol de Cambridge Analítica que ja en tenim un altre. La campanya #StopHateForProfit demana els anunciants que parin les seves campanyes a la xarxa social durant el mes de juliol, com a mesura de pressió per a que Facebook pari la difusió de fake news i de discursos d’odi a les seves plataformes.
La campanya, que podríem traduir per “Prou odi a canvi de beneficis”, posa el focus en els beneficis que genera la polarització a les xarxes socials i acusa plataforma i anunciants de ser-ne co-partícips (hi trobo a faltar els usuaris). Sabem que el 99% dels 70 mil milions de facturació anuals de Facebook, prové de la publicitat; ignorem però, quin percentatge deriva de les campanyes de desinformació.
Twitter ja va anunciar al novembre que deixava d’acceptar campanyes de partits polítics. En la seva lluita contra la desinformació ha marcat darrerament diversos tuits del president Trump com a sospitosos de contenir informació falsa o de contravenir les normes d’ús de la plataforma. Mark Zuckerberg en canvi, afirmava només fa un mes que Facebook i les plataformes d’internet en general “no han de fer el paper d’àrbitres de la veritat”. Això li ha valgut un motí intern d’alts càrrecs de l’empresa que l’acusen públicament de no fer prou per aturar el discurs de l’odi. Un motí i la campanya d’enguany.
North Face, amb una despesa en publicitat anual a Facebook de 3,3 milions de dòlars, tuitava ara fa deu dies que a juliol deixaria d’anunciar-se a Facebook i a Instagram, Verizon (22,9 milions) anava més enllà i dimarts feia públic que parava campanyes i publicacions a Facebook, i Levi Straus (2,8 milions) divendres feia el mateix a l’espera d’un canvi de rumb de Zuckerberg. El mateix dia Coca-Cola (22,1 milions) feia públic que parava tota la publicitat a les xarxes socials tot i que deixava clar que no s’afegia al boicot i Unilever (42,4 milions) anunciava mesures similars.
Finalment, divendres ja tard, Mark Zuckerberg reaccionava i penjava un apunt al seu mur de Facebook en què comunicava que la plataforma començarà a suprimir contingut que inciti a l’odi o busqui desencoratjar el vot, i cas que sigui d’interès públic, com els missatges de polítics, no se suprimiran però s’etiquetaran tal i com ja fa Twitter.
El boicot de grans anunciants ha fet reconsiderar la política de Facebook de cara a les eleccions d’enguany.
La campanya #DeleteFacebook del 2019 interpel·lava a la responsabilitat individual de tancar comptes personals de Facebook, mentre que la de #StopHateForProfit d’enguany interpel·la anunciants amb comptes corporatius de milions de dòlars. La primera no va fer ni pessigolles al gegant de Menlo Park, la segona obligarà Facebook a plantar cara a Trump.
Llibres relacionats
Articles relacionats
La guerra dels clons
Meta ha desmantellat dues xarxes de desinformació a Facebook, l’una russa i l’altra xinesa, presumptament. El resultat de la investigació ens dona una perspectiva de la magnitud, abast i sofisticació d’una guerra que també es lliura a la xarxa. Que les guerres es guanyen i es perden a l’opinió pública ho sabem de la desfeta dels EUA a . . .
Google té una carta per a tu
Que Google pot predir el futur immediat no és nou. El seu Google Flu Trends podia predir l’expansió de la grip en més de 25 països basant-se en les cerques dels usuaris. Un estudi publicat per Google afirmava que les seves prediccions eren un 97% més acurades que els de les autoritats sanitàries. Un article del New York Times dia que . . .
TikTok a Instagram
És poc probable que vostè tingui TikTok. Ho dic perquè està llegint un diari. No en conec l’estadística però molt em temo que la intersecció entre lectors de la Vanguàrdia —de diaris en general— i usuaris de TikTok s’apropa al conjunt buit. I de la mateixa manera que estic segur que no és un dels seus 1.000 milions d’usuaris mensuals . . .
L’aleteig de la poma
L’efecte papallona es fa servir per explicar com un petit canvi en un estat determinat d’un sistema complex pot resultar en grans canvis en un futur estat. El terme es fa servir en teoria del caos i el va proposar el matemàtic i meteoròleg Edward Lorenz per il·lustrar la impredictibilitat d’un tornado. El moment exacte de la seva . . .
