Final del trimestre més estrany a la universitat. Nota? Necessita millorar.

Un professor parlant per Zoom no és una classe, de la mateixa manera que una ràdio d’Spotify no és una ràdio i Youtube no és una tele. Si ens pensem que empaquetar en digital continguts dissenyats per a la interacció cara a cara ens apropa a la universitat del futur anem molt errats. De fet ens hi allunya.

Les lliçons en línia no són precisament una novetat. Khan Academy, Coursera, Kadense o Foxize a casa nostra, ofereixen de fa temps una quantitat de cursos inabastable i d’una qualitat excepcional. A Khan Academy, per exemple, hi trobem el curs de narrativa i animació 3D “Pixar in a box”, que toca totes les lletres d’STEAM (ciència, tecnologia, enginyeria, arts i matemàtiques), impartit pels mateixos professionals de Pixar i modulat per edats, àrees d’interès i currículums.

Puc jo al meu taller d’Imatge Sintètica II de la UPF explicar millor la narrativa en entorns 3D que els guionistes, dibuixants i animadors de Pixar? No rotund. Vol dir això que ja puc canviar el meu curs per una llista de vídeos? No doblement rotund.

L’epítom de persona educada en confinament és Ada Lovelace. Ada Lovelace va créixer a l’Anglaterra victoriana del XIX i la seva mare la va educar en les matemàtiques i la ciència, lluny de la poesia i les lletres del seu pare Lord Byron que les havia abandonat.

Ada Lovelace té l’honor de ser la primera persona en publicar l’any 1843 un programa per a un ordinador que no existia (els ordinadors trigarien encara cent anys). La seva gran contribució a la història de la ciència va ser entendre que algun dia les màquines no només manipularien números i equacions sinó que manipularien símbols i idees de manera autònoma. Ada va bastir un pont entre la poesia i les matemàtiques, Ada va recórrer totes les lletres d’STEAM abans que ningú.

Els models per la universitat del segle XXI els trobem en el segle XX.

Salman Khan, el fundador de Kahn Academy, en un vídeo enregistrat amb el mòbil durant el confinament diu arran de l’ensenyament en remot: “Ningú hauria de tenir el deliri de que això és una situació ideal i que la tecnologia és un substitut de l’entorn físic. Sempre dic que si hagués d’escollir entre una tecnologia excepcional i un professor excepcional sempre escolliria el professor”.

Ada Lovelace va tenir una educació personalitzada basada en tutories amb els millors professors del seu temps: la matemàtica i amiga Mary Sommerville, el reputat matemàtic Augustus de Morgan i el matemàtic i enginyer i filòsof Charles Babbage entre d’altres. El seu Khan Academy eren els llibres de ciència, tecnologia, enginyeria, art i matemàtiques que els seus tutors li descobrien.

Avui el dilema de Khan no existeix. La mateixa tecnologia que va somiar Ada i que alguns veuen com a substitut del professor és precisament la que ens deslliura d’haver d’escollir entre l’un o l’altre; és l’un i l’altre i com els mesclem, com al segle XIX.