Catalunya és un país de porcs. Entre garrins, porcs d’engreix, verros i verres n’hi ha vora vuit milions (IDESCAT, 2019). A Catalunya el nombre de caps de bestiar porcí supera en 185.903 el de persones. Si ens toquen els porcs ens toquen a tots.
Quan pensem en R+D+i ens vé al cap la genètica, la biomedicina, les telecomunicacions, les ciències dels materials, la intel·ligència artificial i la robòtica. També ens venen al cap Califòrnia, Estònia, Taiwan, Corea del Sud o Shenzhen. Poques vegades pensem en l’R+D+i de proximitat, en la que no surt al mapamundi, la que porta noms tan quotidians com Lleida, Vic, Olot o Puigverd d’Agramunt.
En temps d’a.C. vaig tenir l’oportunitat de conèixer de prop la feina de l’Associació Catalana d’Innovació del Sector Carni Porcí (INNOVAC). Amb 80 empreses del sector i 16 institucions entre universitats, cambres de comerç i centres d’R+D+i és un dels clusters més actius del país. Em van explicar com en un tall de pernil hi ha tota la R+D+i que us mencionava abans; de la genètica a la robòtica passant per les ciències dels materials i la IA; tecnologies que s’apliquen des de la ramaderia fins a l’elaboració de productes carnis. I darrerament també la identificació facial.
L’Escola Rural d’Escòcia (SRUC) té un projecte d’identificació dels estats emocionals dels porcs mitjançant tecnologies de reconeixement facial. Els porcs tenen la capacitat de fer expressions facials —por, felicitat, dolor, angoixa— i de reconèixer-les en d’altres. Nosaltres no les sabem distingir, els porcs i els ordinadors, sí. El projecte el porta la Dra. Emma Baxter amb col·laboració amb el Laboratori de Robòtica de Bristol. La tecnologia de vigilància que s’utilitza per vigilar les persones i “garantir-ne el seu benestar” és la mateixa que s’utilitza per vigilar els porcs i garantir-ne el seu. George Orwell ja ho va anticipar a “1984” i a “Rebel·lió a la granja”.
Veiem l’R+D+i que genera titulars mentre que la que hi ha en un entrepà de pernil ens resulta invisible.
Elon Musk va presentar fa quinze dies la darrera iteració del seu projecte d’augment de l’intel·lecte Neuralink (un somni que ve de lluny). La promesa final de Neuralink és la d’un implant al nostre cervell que ens connecti amb un ordinador on la seva intel·ligència artificial n’augmenti la nostra. De moment Musk ho vol aplicar amb finalitats pal·liatives a pacients afectats de malalties neuronals. El projecte va generar molta expectativa del moment en què el mateix Musk va comunicar per Twitter que veuríem un cervell amb el Neuralink implantat. Al final el cervell era el d’un porc. A la presentació en va mostrar tres: el primer sense l’implant; el segon també però l’havia portat; i el tercer, la Gertrudis, amb l’implant.
Molts científics, neuròlegs i acadèmics han criticat Musk per aplicar tècniques de màrqueting made in Silicon Valley a la salut. Presentar una tecnologia alhora tan disruptiva, intrusiva i imprevisible no és com presentar un iPhone diuen els crítics (a mi em sembla que no és tan diferent). Com en tots els projectes de Musk no sabem què és màrqueting i què és realitat, el que sí que sabem de moment és que la Gertrudis podria ser el primer porc de la història més intel·ligent que un humà. Diria que aquest mashup de “Els tres porquets” amb Tesla no li va passar mai pel cap a Orwell.
